divendres, 26 de febrer del 2010

Paraules




Las palabras elegantes no son sinceras; las palabras sinceras no son elegantes. (Lao-Tse).


El sabio no enseña con palabras, sino con actos. (Lao-Tse).

dissabte, 20 de febrer del 2010

Jose Feliciano - Para Decir Adios



Ven siéntate a mi lado, hablemos un momento
tengo algo que decirte que tu debes saber
es cierto que te amaba, no me arrepiento,
pero el amor escapa y ya no ha de volver.

No quiero que te afanes pensando que talvez
tu logres que me quede a tu lado
prefiero no mentirte, ya nada puedo hacer
te juro que en verdad ya lo he pensado.


Para decir adiós vida mía
y te estaré por siempre agradecido
me acordaré de ti algún día
para decir adiós solo tienes que decirlo.


Comprendo por mi parte, tu triste decisión
y aunque el corazón lo tengo herido.
Si no puedo tenerte, entonces pues adiós
no podemos fingir, cuando el amor se ha ido.

No quiero que te afanes, pensando que talvez
yo en ti logre que me quede a tu lado.
Guardemos el recuerdo de la primera vez
del amor que ambos hemos dado.


Para decir adiós vida mía
y te estaré por siempre agradecido
me acordaré de ti algún día
para decir adiós solo tienes que decirlo.

Te lo agradezco, pero no



(Alejandro)
Acércate que a lo mejor no te das cuenta que mi amor
No es para siempre porque hay noches que se apagan cuando duermes
Díselo a tu corazón no habrá mas fuente de dolor
No digas que no pienso en ti
No hago otra cosa que pensar
Acércate un poco mas no tengas miedo a la verdad que hay cuando llegue la mañana y salga el sol
Tú volverás a mi lado y gano yo
Y ahora vete, vete, vete, vete
Vete y pásatelo bien por nosotros dos
No corazón


CORO:
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco, mira niña pero no
Yo ya logre dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco, mira niña pero no
(Te lo agradezco corazón, pero no tú sabes bien)

(AMBOS)
Acércate un poco mas nos ves que el tiempo se nos va
Da rienda suelta a lo que sientes sino lo haces mala suerte
Porque al final sino lo ves puede que no me escuches pero lo diré
Que hay cuando salga el sol y llegue la mañana
Yo volveré a tu lado, a tu lado con mas ganas y ahora
Pero vete, vete, vete, vete
Vete y pásatelo bien por los dos


CORO:
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco, mira niña pero no
Yo ya logre dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco, mira niña pero no


(Shakira)
Tengo conciencia del daño que te hice, pero al mismo tiempo no me siento, responsable de lo que pudiste pensar
Que fue coraje
No fue nada más que el miedo (miedo)


CORO:
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco, mira niño pero no
Yo ya logre dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco, mira niña pero no
Yo ya logre dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte


(Alejandro)
No hago otra cosa que olvidarte corazón
Por la mañana temprano y luego en las tardes
En las noches cuando toy en el bacilón
No puedo na más que olvidarte corazón


CORO:
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco, mira niña pero no
Yo ya logre dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco, mira niña pero no
Yo ya logre dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte

La frase d'un amic





Por muy triste y oscura que parezca la noche, siempre, siempre, vuelve a amanecer




dimecres, 17 de febrer del 2010

Guerrer pacífic



Vull començar donant les gràcies a tothom, perquè de tothom aprenc. Si, tothom té un missatge que donar, només cal estar receptiu per rebre'l.

No només aprens del professor que tens devant, sinó del nen petit que amb la seva inocència, la seva tendressa i, sobretot la seva puressa, fa elevar al màxim el concepte d'amor. Gràcies nadó.

Mestre és la persona gran que amb la seva experiència i sabiduria acumulada durant anys fa que te'n adonis de moltes coses i...a no cometre errors innecessaris. Gràcies també.

Gràcies als companys de feina, amics, perquè d'ells he sabut volorar la paraula companyerisme, amistat i d'altres que surgeixen en el dia dia.

I, com no, gràcies a qui no t'oblida. Gràcies a la família que sempre està i que te'n adones que estimar no és rebre, sino donar, sense esperar res a canvi.

I ara, em queda aprendre de la persona que més em pot ensenyar. La persona que té major coneixement de mi. La persona que té resposta a totes les meves preguntes. Suposso que durant temps he tingut por de preguntar-li.

Es veritat la informació està dins nostre. A la gent li fa por mirar en el seu interior, perquè sap que dins està la resposta i, a vegades, fan mal.

Aquest vespre he vist una pel.lícula; "El Guerrero pacífico", no faré cap resum, ni diré que treballa Nick Nolte, res d'això. Aquestes coses als crítics de cinema. Només diré una cosa sobre la pel.l'icula i no és sobre ella. Només diré...que la persona que me l'envia, la persona que me l'ha recomana, aquesta persona és el missatge de la pel.lícula.

Una reflexió...

Cada moment és únic, no n'hi han instants buits. La felicitat no està al final del camí, la veritable felicitat està mentre fas camí, en el viatge.

Gràcies, per aquest regal Jordi.

L'últim suspir



Agafam, si us plau. Tocam, si us plau. No deixis de fer-ho, necessito tocar-te i que em toquis, necessito el contacte de la teva pell amb la meva.

Ja ho se...no m'ho recordis!!!!

No tens nom, no tens referència, però ets la deesa de l'amor, ARA. Si us plau...dintre d'una estona no hi seràs, dintre d'una estona estaré sol, dintre d'una estona serà tot de color gris...dintre d'una estona moriré i no puc fer res.

Deixam el record aquest i que me'n vagi en pau. No tindré el teu nom, però tindré la sensació, l'olor, el tacte.

No em deixis ARA. Fes-ho més tard, quan, realment sigui tard.

Gràcies bella Dulcinea, vull imaginar-ho així. Don Quixot no la va trobar i jo si.

Gràcies...

Es el moment de que marxis.

- Doctor, doctor, doctor està tremolant, doctor té espasmes, doctoooooooooooooooor !!!!!!!!

Silenci

- Descansi en pau

- Sap si té família, coneguts, amics, algú a qui adreçar-se?

- No, no té a ningú, però fixis, a marxat amb un somriure. Crec que els últims moments ha estat feliç.

PEP

dimarts, 16 de febrer del 2010

La meva amant.



Deixaré de vegetar durant uns dies i faré l'amor durant uns dies, intensament amb la meva amant pública.

Se que em maltracta, se que li agrada el sexe dur, se que es molt exigent amb mi, però no em puc arriscar a deixar-la. Tenim interessos comuns i...bé, és complicat, no se si es pot acabar d'entendre.

A mi m'agrada, passo hores amb ella. Cada dia, buffff.

Ara el nivell d'exigència, després de 21 anys junts com a amants, és molt elevat.

A diferència d'altres èpoques, ara m'està costant molt estar amb ella, he pensat més d'un cop en deixar-la, per trobar-ne un altre, però em té enganxat. Ho se, haig de desvincular-me. Estar amb ella, però d'un altre manera. Però que hi farem, sempre he estat un sentimental...

Potser sóc "masoca"!!!! Quin horror !!!!

Ara, i més en aquesta època, no trobaré cap com ella.

Me'n vaig, si no aquesta es pensa que he trobat un altre, jeje, i no sabeu lo "tonta" que es posa quan això passa.

PEP

PD: Potser que agafi la fitxa.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Pau Gasol, declarat millor jugador europeu del 2009

Pau Gasol, declarat millor jugador europeu del 2009: "Pau Gasol, pivot de Los Angeles Lakers i de la selecció espanyola, ha estat designat per segon any consecutiu millor jugador del 2009 per la FIBA Europa, segons acaba d'anunciar aquest organisme.<br /"

dilluns, matí, festa i...cullunada de dia



Quina mandra. Dilluns, no haig d'anar a treballar. Quins collons!!! Em vaig demanar el dia de festa fa temps i...ara ha arribat i no se que fotre.
M'aixeco a quarts de nou del matí, inusual amb mi, però...que hi farem.
Començo a rumiar...que faré? Ja ho sé, faré una mica d'esport.

Bicicleta? No plourà, fa fred, no, no, no, no
A còrrer? És millor opció, però...uy, quina mandra, tenir que sortir fora. Tinc les orelletes (per anomanr d'alguna manera aquests "pedazo" de pabellons auditius que tinc) congelades dins de casa, com les tindré fora? no, no, no, no.
Piscina? La millor de les tres opcions. Ho tinc preparat tot. Només haig d'anar. MERDA!!!!!! Qui s'ha inventat la punyetera festa local? Ara la tinc tancada.

Menys mal que tinc el meu got de cola cao amb madalenes, bufff, ara si que gaudeixo d'una bona estona.

Però amb tot són les onze del matí i tinc aquella desagradable sensació de que he estat tot el punyetero matí sense fotre res, mandreijant.

Si que es veritat que he tocat el cel quan he esmorzat, però potser que hagués fet alguna cosa més.

"Voy payá"

PEP

GLOBALITZACIÓ



Les relacions humanes sempre han existit i, espero, que sempre existeixin, però és en aquest moment de la història de la humanitat, quan està al cim de les mateixes. Mai en la història ens podem comunicar, relacionar, interactuar, amb tanta gent com ara.
Realment s’ha aconseguit un nivell molt alt de interacció entre diferents persones, cultures, ètnies, grups diferents, etc.
Això ho podem designar com a globalització de les relacions. Globalització, aquesta paraula que tan s’ha debatut, que tanta polèmica a generat, que tanta gent a estat en contra. La paraula que ha portat molta gent al carrer, protestant, manifestant-se.
És gràcies a aquesta paraula que la gent s’uneix amb interessos comuns. Es gràcies a aquesta paraula que la gent es pot organitzar més ràpid per fer una manifestació. És gràcies a aquesta paraula que molta gent a trobat relacions d’amistat, d’amor, d’interessos comercials, de negoci.
Hem d’agrair molt a aqueta paraula, malgrat que també a tingut l’efecte contrari en moltes de les coses que he dit en el pàrraf anterior.
S’ha de fer un bon ús. ONG’s, solidaritat, relacions profitoses.
Però...
Ara és el moment en que provoca molta soledat. Tens les eines per no estar sol, però...ho estàs. Es el moment de relació, però no et relaciones. Ho tens tot a l’abast, però, crec, que precisament el fet de tenir-ho tot tant a l’abast, fa que et sentis sol. Una soledat crua, perquè saps que pots no estar sol.
I, és en aquest moment, quan busques la desvinculació de tot. Quan aquestes eines et demanen vincles amb tot.
És veritat, mestre, és veritat...el fet de tenir vincles fa patir. És un patiment que no et deixa obrir nous camins. És un patiment que fa que obris la ment a noves situacions. Hi ha un altre dimensió, ha de venir, però no l’hem de buscar, perquè això entrarà en col·lisió amb aquesta filosofia. Si busques desesperes, en el moment que no trobis.
Fem un bon ús de la paraula i trobarem la dimensió i, no entrarem en la desesperació.
Algú em va dir un cop, que les noves tecnologies que permeten la globalització, no són dolentes si es fa un bon ús. Per naturalesa l’home ha fomentat sempre l’associacionisme, aquestes eines ens ho permeten, però vigileu, perquè també pot fomentar l’individualitat.
PEP

Què passa?




Potser tot és massa perfecte? Realment és real? Perquè dubto? Perquè em fa mal el que no està passant? Perquè combino felicitat i dolor? Perquè...?
No tinc resposta.
És un sensació estranya...està tot tan clar que em fa por, és tot tan perfecta, que em fa por...és tot tan...que em fa por. Perquè tinc por a tot això? Perquè no gaudeixo? Perquè no m’ho acabo de creure?
Les senyals, els indicis, ho se...és tot això. Una paraula, un fet, noooooooooo.


PEP

dijous, 11 de febrer del 2010