dilluns, 15 de febrer de 2010

Què passa?




Potser tot és massa perfecte? Realment és real? Perquè dubto? Perquè em fa mal el que no està passant? Perquè combino felicitat i dolor? Perquè...?
No tinc resposta.
És un sensació estranya...està tot tan clar que em fa por, és tot tan perfecta, que em fa por...és tot tan...que em fa por. Perquè tinc por a tot això? Perquè no gaudeixo? Perquè no m’ho acabo de creure?
Les senyals, els indicis, ho se...és tot això. Una paraula, un fet, noooooooooo.


PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada