dilluns, 29 d’agost del 2011

Reflexió



SI
Si amb majúscules, hi ha gent a qui l'importo. Hi ha qui aposta, però hi ha qui no aposta...
Quan apostes, hi ha coses que pots perdre, és un risc...
Quan apostes, tens molt a guanyar, però t'arrisques a perdre-ho tot...
Quan apostes, és perquè hi creus amb alguna cosa...
Quan apostes poquet, és que potser no t'importa gaire...


Aquests dies de vacances m'he adonat. He vist qui aposta, però també he vist qui no aposta...


Ara cremaré una setmana més, aquest cop una mica aïllat, a la muntanya...m'anirà bé (guerrer pacífic)


He estat uns dies sense direcció, en un pou fosc. Menys mal que em vas donar llum, gràcies...gràcies a tu, només calia xerrar, oi?
Amb aquesta llum he aconseguit veure dins de la foscor del pou...
Ara tinc aquesta llum per veure la sortida i, la manera de veure la sortida és deixar-me anar...deixar que el meu cor, els meus sentiments em guien cap el bon camí....


PEP


PD: Se el que vull, però també se el que no vull...

diumenge, 28 d’agost del 2011

Je t'aime



Je t'aime, t'ho dic en francès
si vols pots fer veure que no m'has entès

Je t'aime, t'ho dic però ja ho saps
saps tot el que passa per dins del meu cap.

Je t'aime, i sé que tu a mi,
ho veig els teus ulls, t'ho estalvio dir.

Je t'aime, i això em fa feliç
saber que el que sento també ho sents per mi!

Je t'aime, et oui je t'aime,
et oui tu m'aimes,
il est heureux, les amoreux,
pendant que tu me regardes silencieux

Je t'aime, t'ho dic en francès
si vols pots fer veure que no m'has entès

Je t'aime, t'ho dic però ja ho saps
saps tot el que passa per dins del meu cap.

Je t'aime, i sé que tu a mi,
ho veig els teus ulls, t'ho estalvio dir.

Je t'aime, i això em fa feliç
saber que el que sento també ho sents per mi!

Je t'aime, et oui je t'aime,
et oui tu m'aimes,
il est heureux, les amoreux,
pendant que tu me regardes silencieux

Je t'aime, et oui je t'aime,
et oui tu m'aimes,
il est heureux, les amoreux,
pendant que tu me regardes silencieux.

Anna Roig

PEP

dimarts, 23 d’agost del 2011

trencat



Sempre m'has guanyat, amb tot.
Sóc perdedor.
T'havies trencat i reconstruït, jo encara no m'he trencat.
Estic apunt.
Aleshores vas fer un treball, jo no l'he fet.
Haig de trencar-me.
No ets tan feble, el feble sóc jo.
Tu si que sabies el que volies...
Jo no tenia ni idea...
Ara he viscut el que vas viure...
Ara és massa tard...
He mirat massa temps enrere, enlloc de tirar endavant...
Tu m'ho deies.


És massa tard per recuperar, però estic a temps de sanar
Mai ho he oblidat i, mai oblidaré...
Malgrat tot, sempre estaràs amb mi


I si, pensa, pensa...segur que encertes.




PEP

dissabte, 20 d’agost del 2011

No gaire llunyà...


Gràcies a tu Audrey, he tornat a recordar.


Records d'un passat no gaire llunyà que em va donar, que em va omplir, que vaig gaudir
Però sobretot que em va donar i em va donar molt sense res a canvi...


Records que venen en moments de buidor, de pensar que fer, de no saber el camí...

PEP

diumenge, 14 d’agost del 2011

Límit del cos


Un cop més buscant el límit al cos.

Hi ha qui li agrada meditar per buscar l’equilibri.
Hi ha qui busca, amb tècniques orientals…
Hi ha qui fa dietes…
Hi ha qui va al psicòleg…
Hi ha qui necesita ordre…
N’hi ha que beu…molt
I altres mètodes de dubtós resultat.

A mi m’agrada escoltar el meu cos…
Escoltar la cadència de la respiració…
Respirar profundament…
Buscar el límit…
Arribar al cel…
El cel del corredor…el cel del nadador.

Avui he trobat un límit...demà tinc un altre repte...
Segur que el supero...sóc dur de cervell.

PEP

dissabte, 13 d’agost del 2011

Poquito a poco


Hay una puerta entreabierta entre tu boca y la mía.
Hay una palabra muerta, una mirada vacía.
Hay un silencio que mata, una escalera que sube
y una duda que me baja y una cabeza en las nubes.

Lo reconozco, fumo porros a diario.
Me fumo uno y es como poner la radio.
Pero por dentro de mi amarga cabeza,
siempre tan sola y tan llena de tristeza,
me salen las canciones que a mí más me molan.
Las musiquillas que a mí más me motivan.
Las amarguras se vuelven amapolas
y las tristezas me alegran la vida.

Anda dame que fume porque me siento sólo.
Dame de fumar porque no quiero estar triste. ¡no!
Calada a calada, poquito a poco,
se desnuda el aire y la luna se viste.
Dejame que fume porque me siento sólo.
Dame de fumar porque no quiero estar triste. ¡no!
Calada a calada, poquito a poco,
se desnuda el aire y la luna se viste.

Y una garganta se rompe al filo de la mañana.
Ya hay luz en el horizonte, va a explotar la madrugada.
Y hay un espejo que cuenta la cruel verdad a la cara.
Huele a viento de tormenta y hasta hay un gato que ladra.- 



ESTOPA

dijous, 11 d’agost del 2011

La gàbia



Feia tant de temps que la situació no canviava. Sempre era el mateix, paties...paties molt. Sempre tancada en aquella gàbia esperant a que tornes. Que dura és l’espera, ho se...
Sol, menjant, bevent, sense ningú davant. Una hora i un altre. Un dia i un altre. Un mes i un altre. Un any i...
Però tot té un final. El final del patiment ha arribat. La bèstia va arribar amb un regal. El millor de tots els regals, potser no eren ni veritat, però com si ho fos. Per a ell era el millor...
La bèstia va obrir la porta de la gàbia el va agafar i li va posar les ales...unes ales noves. Increïble. Amb aquelles ales vas poder volar molt i molt amunt i tocar el cel.

I ara va tornar a començar. La bèstia va tornar a estar sola. No era la primera vegada que donava unes ales, no era el primer cop. Ja havia donat la llibertat altres vegades.

Coi d’animal!!!

Capcot va tornar a sentir-se sola, va tornar a sentir-se lluny de tot. La gàbia dins, sense ningú.

No s’adonava que el presoner era ella, ningú més que ella. Va tornar a plorar en soletat.

PEP

dilluns, 8 d’agost del 2011

Ruta romànica a la vall de Boí

Un bon dissabte, veient alguna església romànica.


Primer la de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, datada al segle XII.





El segon exemple és el de Sant Joan de Boí




I la tercera la de Sant Climent de Taüll...







PEP

dilluns, 1 d’agost del 2011

Atrévete



Habían pasado muchos días.
Te vi a lo lejos. Me acerqué tembloroso por tu reacción.
En ese momento te giraste y me viste.
Clavaste esos ojos de color miel y, esa mirada dulce fue la que dibujó el momento esperado.
Entre tu y yo un boceto de colores tranquilos y equilibrados...azul, verde.
A medida que nos acercábamos esos colores iban haciéndose más y más vivos.
La tranquilidad del momento se iba convirtiendo en pura pasión.
Los verdes y azules iban cambiando, pasando por los naranjas y amarillos hasta llegar al momento del encuentro que estalló el color del fuego.
Ese beso que encerraba la pasión encarcelada durante tiempo...los labios húmedos no podían apagar el fuego, el corazón bombeaba sangre sin parar en una alianza perfecta con el momento.
Nos vimos solos ante el mundo. No importaban los ojos, no importaban las voces, los murmullos...
Solos tu y yo, en un solo momento, en un solo cuerpo.


¿Qué es lo que no te diría? ¿Qué es lo que no haría? 
Solo tu puedes hacer que lo haga, solo tu puedes hacer que lo diga...
Encerrado en esta prisión, esperando que abras la puerta de la libertad de mi corazón...que es tu corazón.
Entonces me verás tal y como soy...y tú serás tú.


Atrévete!!! Yo haré el resto.


PEP

Mens sana in corpore sano



"Mens sana in corpore sano" o, dit en un altre llengua derivada de la mateixa; "Ment sana en un cos sa". Aquest és el sentit que se li dona avui en dia, que, crec, no té res a veure amb el sentit que se li va voler donar en el moment de la seva creació. Aleshores era la necesitat d'un esperit equilibrat, en un cos equilibrat.


Avui és complicat mantenir les dues coses, bàsicament perquè això implica estar sa mentalment i, això si que és difícil.Hi ha molta gent preocupada pel seu cos, no per la seva ment i, qui se'n ocupa de la seva ment, normalment dixa estar el seu cos de banda. 


Pur egoïsme


PEP