dijous, 24 de gener del 2013

Pensant-te


Crec que vas néixer en el moment que la raó em va venir.
Diria que et vas desenvolupar el dia en que la meva imaginació va fer acte de presència.
Tinc la sensació de que sempre has estat.

Estic dins d'un bar prenent una copa, al final de la qual apareix el teu nom escrit.
No hi puc fer res, hi ets i prou.

Amb tu tot era diferent quan hi eres,
però amb tu, tot és diferent quan no hi ets.
Ara només tinc el meu pensament, la meva consciència, la meva imaginació...però tu hi ets dins.
Sóc esclau del que vas ser i no puc alliberar-me.

I vaig morint, poc a poc, sense tenir un nom per cridar, sense poder cridar el teu nom.

Com deia la cançó...

A poc a poc i en silenci, sense saber,
si tot el que vaig donar-te, et va arribar...a temps.

No em queda res més que dos o tres records,
Una carta, una flor...
un adéu molt curt i un t'estimo.


PEP