dijous, 15 de setembre de 2011

Gràcies



Has aparegut de cop, sense pretensions…
Gràcies per aparèixer

Estava en un laberint sense sortida i amb molts camins.
M’he deixat portar i m’he adonat que des del cel es veu la sortida al laberint.
Gràcies per fer-me volar

No sabia on era...tot era fosc
Gràcies per donar-me llum

No podia parlar, no se m’entenia
Gràcies per donar-me veu

No podia riure, la tristor era al meu rostre.
Gràcies per tornar-me el somriure.

No podia riure, no podia plorar, no tenia emocions, era inert...
Gràcies per tornar-me les emocions

Tu no ho saps, no tens ni idea, però...
Ha estat intens, ha estat bonic, ha estat espontani, no ho sabíem.

Gràcies per tornar-me a la vida!!!

I apareixes amb força per Sant Jordi,
Ets com un regal en la diada,
Que sense adonar-te m’has fet.

M’has regalat un moment, m’has regalat la flor més bonica del jardí...tu.


Un petó dolç

Josep

9 comentaris:

  1. M'analegro tant i tant de llegir aixó. M'has fet recordar moments viscuts, ara ja fa un temps.
    M'analegro molt de totes las teves sensacions.
    Viu la vida....!

    ResponElimina
  2. Ualaaaa! Tenir el poder de canviar-ho tot en un instant, quin goig! I quin perill... també.
    Quan es tenen diversos anclatges, la seguretat està assegurada, quan només es depén d´un sol mosquetó, només podem pregar que no es trenqui!
    Petons Josep i felicitats per aquests instants!

    ResponElimina
  3. Sorry! Estava al compte de la feina... BJM sóc jo

    ResponElimina
  4. Anònim, tinc molts records i moments al meu cap, com tu. Moltes coses en un escrit, moltes sensacions...
    "vive la vida"

    Josep

    ResponElimina
  5. Judit pels amics, (a la feina BJM),

    La dependència no és gaire bona, al igual que no hi crec amb la independència...Com diu en Bucay és millor l'autodependència. Una grandíssima persona m'ho va fer veure regalant-me "El camino de la autodependencia"...

    Petons (a cavall del vent)

    Josep

    ResponElimina
  6. Ariadna,

    Si, ets grandíssima persona...autodependència,

    Petons ;-)

    Josep

    ResponElimina
  7. Eiiii, quin instant més especial, què ho capgira tot i et dóna llum. Què perdurin aquestes sensacions tan màgiques!.

    Abraçada!

    ResponElimina
  8. Si Audrey, com he dit en algun moment, una fantasia basada en fets reals...com jo!!

    Abraçada!!

    Josep

    ResponElimina