dilluns, 3 d’octubre de 2011

Naixement




Varem estar parlant tota la nit, rèiem i, inclús ens permetíem fer tonteries, jugar...
Tu preguntaves i jo contestava, jo preguntava i tu contestaves.
Poc a poc l’apropament va ser més i més evident. La meva mirada et buscava i, la teva mirada baixava...era un signe inequívoc del que estava passant.
Al final la vaig trobar. La teva mirada es va creuar amb la meva i, no vaig vacil·lar...
Aquell va ser el moment en que em vaig adonar.
La meva seguretat per fora, la meva timidesa per dins era complementada amb la teva timidesa per dins, i per fora.
No vas fugir, no...vas deixar fluir.

Era l’amor en el seu primer estat. Havíem concebut alguna cosa. No ho sabíem però alguna cosa s’estava gestant. Va donar positiu...l’amor s’estava formant!!!

Romanticisme en estat pur.
Oblit de tot quan estem junts
Savoir faire
Amor en la seva màxima expressió...


PEP

1 comentari:

  1. Ostres, va ser tant intens que ho vas viure DOS vegades! jajajjaj
    Com m'alegra llegir vivències tant liles al teu bloc!

    ResponElimina