diumenge, 3 d’octubre de 2010

Sentiment


Una ma molt gran ha tornat a aparèixer. Més gran diria jo...
Ha tornat, però aquest cop m’ha colpejat amb tota la fúria. Inclús diria que...s’ha encebat amb mi.
És complicat descriure el dolor, el mal. Crec que no ho aconseguiré. M’havia oblidat d’aquest sentiment.
És el sentiment més dolorós, maliciós, cruel, desesperant, que he conegut.
L’únic que m’esperança és que aquest cop s’ha allargat una mica més en el temps.
Potser m’he fet gran, potser m’he acostumat, potser...
O simplement aquesta última bufetada ha estat per tirar de memòria, per veure coses que no havia vist, per mirar dins i no fora.
M’enganyo? Crec que he estat mirant dins meu i evolucionant, quan el que feia era mirar fora i involucionant?
Què he estat fent?
No ho se, però aquest sentiment és el que em fa pensar, cridar, treure fora tota la ràbia i dolor.
Gràcies sentiment maligne. Crec que la meva ispiració neix de dins teu
Pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada