diumenge, 31 d’octubre de 2010

Pensament



Avui tinc un record molt especial, un pensament aflora de dins meu, mig amarg, per tot el que no he pogut fer al teu costat, mig feliç perquè se que estàs bé…segur.
Fa deu anys…
Només tinc un desig en aquest moment. El dia que torni al teu costat vull explicar-te tot el que m’ha passat i que no has viscut amb mi. Explicar-te els cops que m’he equivocat, que he caigut i que he tornat a aixecar-me.
Segur que ho has vist, segur, allà on siguis…les teves llavors estaran un dia al teu costat i parlarem…tota l’eternitat.

Una abraçada (les que no t’he fet) i un petó (els que no t’he donat)
Josep (tal i com em vas posar)

4 comentaris:

  1. Estimat, deixa reposar el teu passat. Fa una dècada que el portes arrossegant. No és la teva missió portar-lo amb tu; no ho ha estat mai. Allibera't d'aquesta auto-obligació. Fes-ho per tu. Fes-ho pel grup de tres que sou ara. Ensenya'ls-hi tot el que tu no vas poder apendre.

    Una ànima anòmimament coneguda

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, sempre he valorat molt la teva opinió, els teus consells i..espero poder seguir fent-ho.

    ResponElimina
  3. Té tota la raó,aquesta ànima, confia en las seves paraules, ell sap del que estas parlant.
    Aixó es martiritzar el present, en vers al passat.
    No pensis en el que podies haver fet," pensa en el que pots arrivar a fer"
    Alliberar!!Allibera la teva pena, sisplau!
    Vive la vida, Josep!!!!

    ResponElimina