dijous, 11 de novembre de 2010

On ets ara que et necessito?




Sempre al costat, sempre

Un dia vaig donar la volta i…

No hi eres

On ets ara que et necessito?
On és la teva ma?
On és la teva llum?
On és la mirada?

Vas marxar
No hi ha ma
Hi ha foscor
No veig res més…

Crido i em sento…en silenci
Si, perquè neixi lo nou, ha de morir lo vell
Ha mort!!!!


Pep

2 comentaris:

  1. Obre portes perquè entri la llum de nou paisatges..., potser si no cerques, trobaràs...

    Salutacions,

    ResponElimina
  2. La porta està oberta, potser no lo suficient, però oberta...

    Gràcies

    ResponElimina