I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dijous, 18 de novembre del 2010
Per un moment...
Gràcies per aquest moment, que et sembla si li possem una mica de fons? Tanca els ulls i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada