divendres, 21 de desembre del 2018

Somriure



No perdis mai aquest somriure,
Somriure que em meravella,
Que m'enamora...

I si algun cop s'esborra

Deixa'm ser ji qui te'l dibuixi
Deixa'm que sigui jo qui te'l torni cada cop que s'esborra amb el meu llapis de color...


PEP

dimecres, 5 de desembre del 2018

Vull seguir veient-te i bebent-te




Vas venir a mi i jo vaig anar a tu
Vam parlar de l'amor, de sentiments, de vida
Fem amor, tenim els sentiments i vivim la vida...

Un mirar endavant, sense mirar enrere
Caminem un al costat de l'altre,
amb l'alegria del moment

Lluny de tot!!
de les paraules maleïdes
de qui vol destruir
lluny de tot això...

I des de la serenor
puc dir ben alt
el que em surt del cor

Son paraules de colors, d'emoció
Que la vida al teu costat es vida...vida meva

Vull seguir veient-te i bebent-te
Veient el beure
Bebent-me el que veig...


PEP


dimecres, 21 de novembre del 2018

Agafem ben fort...



Es de nit, 
un vent suau t'acarona la cara, 
la lluna fa reflexes en els teus cabells, 
els ulls et brillen com mai

Només puc fer que mirar-te

Aixeques la mirada, 
La mirada tendre d'ulls brillants,
baixo els ulls i la tendresa recorre tot el meu cos.

No puc fer res més que abraçar-te

Vull cridar als 4 vents el teu nom!!
Vull parlar de tu a la lluna!!
Cridar-li al sol tot el meu amor!!
Vull plorar d'emoció caminant per la sorra...

No puc fer res més que estimar-te

Tinc el cor ple de sensacions,
L'ànima més viva que mai...

Agafem!!
Agafem ben fort...


PEP

dimecres, 24 d’octubre del 2018

Què no faria per tu...?



Què no faria per tu...
Quan em mires amb dolçor
Què no faria per tu...
Quan em somrius com tu saps
Què no faria per tu...
Quan m'acarones suaument
Què no faria per tu...
Quan només tu saps com estimar-me
Què no faria per tu...
Quan em dones la seguretat d'estar
Doncs sí...fins i tot la lluna i els estels te'ls baixaria...
PEP

dilluns, 1 d’octubre del 2018

Say you won't let go...



Et vaig conèixer quan estava perdut...
em vas aixecar, tot i que no ho vas saber mai
Em vas fer sentir únic, em sonreies sense saber el bé que em feies...
Mai t'ho vaig voler dir...

Perquè tenia por de perdre't

I va ser alheshores quan em vaig adonar que t'estimava en silenci
Però mai ho vas saber, perquè mai t'ho vaig dir...

Perquè tenia por, por de perdre't

Quan em vas posar la ma al cor, quan vas donar aquell pas, quan les nostres miradas van veure més enllà, vaig adonar-me que et necesitaba al meu costat.

I vaig prometre cuidar-te, portar-te l'esmorzar cada dia al llit i acompanyant-lo amb un petó.
Li donaré les gràcies cada nit a la lluna i deixaré que t'adormis sobre la meva esquena

I ploro d'emoció, i vull abraçar-te ara mateix!!! i vull que ho sàpigues com em fas sentir.

Si us plau, només diguem que no em deixaràs marxar, només diguem que no deixaràs d'agafar-me fort la roba per apropar-me a tu, només diguem que no deixaràs de mirar la lluna amb mí cada nit tot i que no estem junts...

Només diguem que no em deixaràs marxar...i jo prometo caminar al teu costat, fent camí


PEP

divendres, 14 de setembre del 2018

Cada dia aixeca una fulla com un somriure



Aquella planta moria, poc a poc...
Calia cuidar-la una mica
I no només era aigua el que volia
Volia escoltar les paraules que un dia li deien
Aquelles paraules a cau d'orella, escrites amb el cor, sortides per la boca i que feien olor a fresc

Aquelles que deien...
Aquelles que no ha tornat a escoltar

Però la planta renuncia a morir-se
Cada dia aixeca una fulla com un somriure
Perquè sap que li tornaran a dir!!!

I al vespre, li torna a caure una fulla
Ja li queden poques, però...

Cada dia aixeca una de les fulles com un somriure
I torna a somriure pel matí!!
I amb unes gotes d'aigua té prou, encara que no hi hagin paraules

I al vespre li torna a caure una fulla
Mentre li quedi una sola fulla no perd l'esperança i...

Cada dia aixeca la fulla que li queda com un somriure!!!


PEP

diumenge, 2 de setembre del 2018

Ho legitimo



Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.


PEP

PD: i com d'altres vegades, la font d'inspiració d'En Miquel Martí i Pol

divendres, 10 d’agost del 2018

Viatge per mar



El viatge que fem en vaixell de paper que vàrem començar aquell dia en que els secrets es dilueixen entre el que vols fer i el que hauria de ser. Aquell dia de secret amagat en les ones d'anades i vingudes de petons i mans dolçes, mirades tendres que claven el cor i pugen les pulsacions...
Va arribar per fi en que el be i el mal, l'àngel i el dimoni s'abraçaren.

Res és impossible...res!!

Allò que les ones ens deien que teniem ganes de fer, allò que savíem i que desitjaven fer amb les corrents fortes, amb els perills del mar...
Però ens vàrem posar a la mar, encara que fos amb un vaixell de paper, però no ens calia un iot...
I només queden aquells peixos de mala mar, de boca grossa i dents esmolades...però com diu la cançó: Por la boca vive el pez, però aquest cop deixarà de ser.


PEP

PD: Ara és ara, demà és l'altre dia, demà passat arribarà i el futur guarda la sorpresa del bon viatge amb el vaixell de paper

dilluns, 16 de juliol del 2018

Perquè ets tu




Et podria donar mil motius, 
Però només et diré que ho faig sense cap,
Sense reserves ni condicions
Sense un secret, amb el cor obert
Sense una frase complicada, però amb sentit
Sense paraules buides, però plenes d’emocions...

T’estimo pel sol fet d’estimar-te...perquè ets tu

I no hi ha cadenes, ni trampes, lliure he escollit
Ni un afegit, ni un pedaç...sencer!!

I a l’aire crido el que sento, 
I el vent transporta el secret del meu crit mut
I al sol li prego que t’il·lumini cada dia
Per no deixar de veure el teu somriure

Amb el meu llapis de colors et dibuixo en silenci un cor que només tu pots veure, unes paraules d’amor que només tu pots entendre, un lloc i una cançó...


PEP

dijous, 28 de juny del 2018

Ets...


Flor de primavera en un camp de tardor
Somni fresc en una nit d’estiu
Ànima clara i neta
Vida que em dona la teva mirada
Història viva cada dia de moments dolços
Música per les meves oïdes
Sentit, inspiració...

M’assec i penso, et penso, et dibuixo, m’emociono...

Si us plau no deixis mai de buscar-me, d’agafar-me, d’abraçar-me sense un perquè, de mirar-me, de demanar-me, d’estirar-me el Jersey per apropar-me...


PEP

dimarts, 12 de juny del 2018

M'agrada



M'agrada quan et recargoles
M'agrada que et tapis amb mi
M'agrada veure't entre llençols
M'agrada el teu que...
M'agrada el teu somriure
M'agrada veure't pel matí
M'agrada apagar el llum mirant-te
M'agrada mirar-te i quan te n'adones
M'agrada si em mires i no me n'adono
M'agrada quan dorms
M'agrada veure't gaudir
M'agrades totes les nits...
M'agrades tots els dies...
M'agrada saber que sóc important per a tu
M'agrada confiar
M'agrada quan confies

I més m'agrades, molts més que no ho caben en un full...i que et diré


PEP

dimarts, 22 de maig del 2018

Aquella nit...



Aquell sopar va ser diferent.

Portaves aquella brusa que a mi tant m'agrada, una que no deixava veure res però si que entreveia quelcom que feia que jo tingués la imaginació activada...de fet és el que volies aconseguir.

Uns pantalons ajustats, baixos...que tu feies servir per caminar davant meu, sense cap tipus de mirament em miraves en un joc de seducció que tenies ben après.

Jo tenia ganes de fer-te sentir, vaig posar-me aquells pantalons que cada cop que me'ls poso t'apropes per posar-me les mans darrera, apretant-me!!!

I el Jersey ajustat que denota els pectorals durs, treballats a diari dins de la piscina. T'agrada apropar-te i amb els palmells de les mans, acaronar mentre et mossegues els llavis en un símptoma inequívoc de desig incontrolat.

El sopar va transcórrer entre copes de vi, riures i comentaris picants, en una provocació sense fre...

Ens ho vam fer venir bé, vaig aixecar-me per apropar-me a tu, et vas aixecar per apropar-te també, de sobte et vas girar donant-me l'esquena

Et vaig abraçar i vas alçar la mirada buscant-me la boca.

Vaig anar directe al coll, poc a poc vaig assaborir cada centímetre, vas tancar els ulls deixant-te anar.

Ens vam ajudar a treure la roba en in ritual totalment improvisat.

Et vaig ajupir a la cadira, ja no hi havia lloc a la seducció, aquesta fase ens la vam saltar. Em vas demanar que entrés i després que fes força en aquell ball que tenim tant après carinyo...

Ens vam tornar a abraçar, ara necessitàvem amor, l'amor que ens dona cada cop que ens besem, amb intensitat, ulls tancats, humits, sentits a flor de pell...ara els petons deixen pas a les carícies per tot el cos

I d'un cop em fas seure a la cadira i tu a sobre, bellugant-te, fent-me l'amor.



Pep

divendres, 18 de maig del 2018

Sentir



Notar cada petó com si t'arrenquessin la pell, cada abraçada que t'arriba als ossos, cada carícia que posa la pell de gallina.
Tancar els ulls i sentir l'escalf del  l'alè al coll. 
Gemecs de passió sense tocar. 
Ulls tancats i mans lligades, deixar-se anar sense mirar el temps, desig de ser posseïda...cridar ben fort, humitat que recorre tot el cos...
I entre tanta passió un t'estimo dolç de cor.

PEP

dilluns, 14 de maig del 2018

Hores sense tu



Es fan eternes les hores sense tu, amor
Sento el teu olor, la teva fragància quan tanco els ulls
Et veig en l’olor que desprèn la meva roba que encara sent l’última abraçada
Els meus sentits es desperten cada cop que t’imagina, que et penso

I aleshores ens retrobem i l’abraçada es fa realitat...
I els sentits s’acumulen tots per fer de cada petó un ball de sensacions...
Em mires sense dir res, et miro, ens apropem
Poc a poc els nostres llavis s’apropen i...
No, no li podem dir petó, és l’estat pur del desig

A través d’ell l’escalfor inunda els nostres cossos
Rellisquem les mans amunt i avall 
A vegades suau, a vegades primitiu
Els ulls brillen, l’escalfor puja, tanquem els ulls...no parlem
Deixem pas a les embranzides que crides...


Pep

diumenge, 6 de maig del 2018

Cada cop em costa més marxar...



Amagats sota l’atenta mirada de la lluna i de les estrelles...
És allà, en el silenci de la nit on juguem a estimar, on juguem a ser tu i jo
El nostre secret entre llençols on deixem anar mirades, carícies infinites
La foscor de la nit ens tapa de les mirades

I de dia en platges llunyanes, on el sol és el nostre confident
On podem parar i abraçar-nos, entrellaçar les mans, mirar-nos sense por
El temps para per nosaltres, les ones tapen el so dels nostres petons i la sorra esborra les petjades del nostre amor...

Dies de llibertat en ciutat emmurallada, on no s’escolten les paraules que ens diem, abraçats a l’escala fent-nos retrats d’amor, de sensibilitat pura, de independència d’emocions, deixant anar sentiments...

Cada cop em costa més marxar del teu costat...



PEP

diumenge, 29 d’abril del 2018

Him for the weekend



Sons que ja no escoltava, cançons que em feien tremolar el cos, olors perduts en el record, tactes suaus que s’havien tornat aspres, gustos agres, mirades llunyanes, caps de setmana per oblidar...

I torno a escoltar la música que ara, amb força, m’evoquen emocions que per perdudes són noves. Nous olors d’il·lusions, tactes de vellut perfumat i gustos que amb els ulls tancats sento com el plaer de la maduixa acabada de collir. Mirada còmplice i baixada de vergonya...

Caps de setmanes per recordar, imatges permanents en la retina.

Moments entre banys àrabs sense aigua, catedrals reals i passejades entre carrers, entre esmorzars i brots de vi...

“him for the weekend”



PEP

dimecres, 25 d’abril del 2018

Un dimecres qualsevol, un dia qualsevol



Una copa de vi,
Una passejada per la platja,
Uns riures, sense parar
Una baixada d’ulls
Sinceritat
Un apropament...d’ànima
Un apropament...de cor
Un apropament...i un petó

Un desig...
Tinc mandra, tinc son, no vull llevar-me...

Un raig de llum i un got de vida

Un dimecres qualsevol, un dia qualsevol





PEP

dilluns, 23 d’abril del 2018

i per Sant Jordi...tu


Ets el meu got d’amor diari
Ets la meva font d’inspiració
Ets un regal pels meus ulls
Ets la blancor que neteja la meva ànima
Ets la rosa dels vents que em guia
Ets la llum per la nit

Ets tu capicua amb el nom
Ets capicua durant el dia, tu me l’obres i me’l tanques...
Ets la maduixa de l’amor que dia a dia menjo


I no és una poesia d’En Miquel Martí i Pol, són les paraules que TU treus del meu cor



PEP

dilluns, 16 d’abril del 2018

Sempre desitjant-nos tornar a veure'ns


Veig en tu el reflex de la dolçor,
ulls clars i transparents de sinceritat,
ànima neta de mentides sense sentit,

Puc tocar les notes més precioses,
amb la música que em proporciona
la guitarra del teu cos...

Cossos que s'uneixen perfectament,
balls sensuals a totes hores,
fent del foc, el nostre hàbitat natural...

Parlem de tot i de res,
rient de tot i de res,
passegem sense mirar fins a on..

és igual, ens seguirem mirant, gaudint, desitjant-nos tornar a veure'ns després de marxar...


PEP

PS: I seguim mirant endavant, tot esperant el moment de cridar ben fort el teu nom i de que cridis ben fort el meu...

divendres, 13 d’abril del 2018

Em reconec


Vaig mirar-me al mirall, alguna cosa ha canviat...
Ara ho veig, feia temps que no ho veia i per això no ho reconeixia

Veig un altre mirada, la mirada de la felicitat
Veig un altre expressió, l'expressió de la tranquil·litat
Veig un somriure, el somriure que m'has dibuixat

No ho recordava, jo era aquest!!
El que ara està al mirall
Ha sortit de dins on era amagat, el millor de mí...

Simplement puc dir,
aprofitat!!
m'aprofito!!

APROFITEM-NOS-EN!!!


Pep

diumenge, 8 d’abril del 2018

Paraules




Les paraules només són això, paraules...


Trec de la meva boca, de la meva ploma, de les meves tecles...paraules.


Paraules que tenen un sentit, una direcció, un destí, un missatge.


Però no deixen de ser paraules buides sinó s'interpreten.
Són buides i sense sentit a no ser que algú, no només les llegeixi, les escolti,
les senti i les faci seves.
..
sinó que les interpreti...


És aleshores quan cobren sentit.


I ara les crido ben fort, al vent, sense filtre...
I ara sé també, que han arribat al seu destí...



PEP

dijous, 5 d’abril del 2018

Jocs



Vam estar jugant tota l’estona, aquell joc que saps que...acaba amb passió.
I ho sabem, oi?

“Quan la passió entra per la porta principal, el seny surt per la porta de darrera”

I va ser així que cada paraula, cada mot que sortia de les nostres boques tenien un significat que estava només dins del nostre vocabulari, el nostre diccionari que dia dia, conversa a conversa anava confeccionant-se, omplint-se d’un estil propi que només coneixíem tu i jo.

Anàvem apropant-nos una mica més, les paraules poc a poc quedaven enrere i vam passar a lleus tocs, certes carícies que feien que una dolça tremolor recorres cada centímetre del nostre cos.

I la humitat s’olorava en l’ambient, aquells petits apropaments varen passar a ser alguna cosa més que una simple i innocent carícia. 
La passió va passar a ser el principal raonament i veiem marxar la raó per la porta...

Però avui no tocava anar poc a poc, avui necessitàvem deixar anar els instints, cridar i esgarrapar...


Josep

dimarts, 3 d’abril del 2018

He tingut un somni



Avui he tingut un somni...

M’agradaria explicar-lo, però no puc amb paraules
Hauria de fer com faig, amb les mans, amb tremolor a la boca, amb sons incongruents, allargant-me sense sentit... Voldria inclús cridar-lo, ben fort!! 
Però no tinc paraules, m’he quedat sense elles...

Avui he tingut un somni...


PEP

PS: i sí, al somni hi ha una maduixa

diumenge, 1 d’abril del 2018

Es així...



No sóc de ficar el món dins d’una capsa,
Sóc de ficar-me dins d’una capsa amb el meu món...

No sóc de sorolls que no diuen res,
Sóc de silencis que parlen...

No tants grans moments
I sí molts petits moments...

No m’agrada seguir una línia,
M’agrada el meu món paral·lel...

No et regalaré mai un diamant,
Et baixaré la lluna per donar-nos llum...

No critico ni jutjo, 
Escric en un paper, escolto una cançó i miro una fotografia...

La natura a la ciutat...

La llar de foc a la calefacció...

I em diràs boig?... jo diré sí!!!

Perquè com diria Aute:
“Entre morir o matar prefiero amor, amar...



PEP

dimecres, 28 de març del 2018

Aquell somni



Vaig obrir la porta i allà estaves...
Tu sabies el que jo volia, però tu també sabies el que tu volies.
I m’ho vas fer saber de la manera que una dona sap, amb feminitat, amb sensualitat, buscant-me els instints més primitius.
Vas vestir-te perquè et desvestís amb la imaginació, deixant entreveure el que més desitjava.
La brusa era tan fina que podia tocar amb la mirada el seu interior.
Em vaig apropar i amb un lleu toc, va caure al terra patinant, dibuixant les corbes del teu cos mentre queia.

Vas sospirar...i jo

Els meus avantpassats van sortir amb tota la força, girant el teu cos i tu, lluny d’espantar-te, vas començar a bellugar les natges en un ball seductor que emboirava els meus ulls i omplia d’energia les parts més amagades del meu cos...

La paret va ser aleshores la meva millor aliada, clavant les teves mans contra ella i...
Tanques els ulls mentre senties el plaer cada cop que empenyia fort...

Et vas donar la volta, lentament, en un ritual que només tu sabies com fer i em vas mirar amb aquella mirada tendre, mentre ens buscàvem els llavis...

Ens vam fusionar en un abraçada que va durar casi tota la nit, perquè la màgia del moment va donar per més...


Pep

dimarts, 27 de març del 2018

Alliberar




Llenço un crit mut a l’aire
Cor empresonat que vull alliberar
Mans ensagnades per intentar trencar les cadenes.

On és la clau?

El pany per ficar la clau que tanca la presó està dins de la meva oïda
Un sol so pot alliberar tota l’emoció del moment
Paret caiguda, sentiments alliberats, porta oberta

Em poso dret, obro bé els braços, ho vull agafar tot
Tanco els ulls, i torno a cridar ben fort!!!

Ara sí, la clau estava en el mot que has dirigit a cau d’orella
En silenci, molt a prop...
tan a prop que podria confondre el batec del teu cor amb el meu

Abraça, abraço...llarg, màgic


Pep

diumenge, 25 de març del 2018

I és per això


Ara vaig amb poc equipatge, 
m’he perdut masses cops durant el viatge.
Dins de la meva soledat
No em queden més arrels
de les que m’han deixat les cicatrius
I es que passo les nits en vela
A vegades confonen
L’hivern amb la primavera.

I es per això que...

Deixa que la pluja t’acaroni les parpelles
Deixa que aquesta nit els teus peus caminin nus
I no els paris si comencen a córrer!!
Deixa que el desig, per una vegada es compleixi
Deixa que el silenci et murmuri de nou.

I que el nen que portes dins..
Torni a néixer...

Deixa que el dubte que hi ha a la teva ment
No pregunti, i que no es clavi, que ni siquiera parli
I que es mori per aquest cop!!


PEP

PD: I si fa mal de cap...”con Hemicraneal vale”
Hemicraneal, Primavera

divendres, 23 de març del 2018

Altres ulls








Ahir va ser diferent...

Et vaig veure amb altres ulls

Em tenies acostumat a les estones sinceres de confidències, entre riures, paraules a vegades sense sentit, a voltes amb segones que jo no...

Però ahir es va sumar l’emoció, el sentiment, els nervis calmats, les tremolors de cames...

Ja no érem els que xerràvem només...
Ara, a més, som els que ens mirem de més a prop, els que ens toquem i no només les mans i amb les mans...
Somriures d’aprovació, ulls tancats que senten la dolçor, olors que ara esdevenen moments, carícies sense fi, mirades de desig.
I ens resseguim el cos...
I el millor?
Per arribar...


PEP

dimecres, 21 de març del 2018

Màgic



Ha estat un moment en el que no sabia que fer
L’abraçada ha estat el preàmbul del que volia...
Besar-te, només això...
El desig encara dins meu, amagat...

Encara tinc el to de la teva veu dins meu
Noto el teu olor cada cop que tanco els ulls...
Les ganes d’agafar-te, d’apropar els llavis als teus...

...ja has marxat i...maleeixo no haver-t’ho dit, no haver fet...


PEP

dilluns, 5 de març del 2018

Entre el bé i la imaginació


Tens aquesta facilitat, la d'entrar dins meu, dins dels secrets més profunds del meu ésser.
No sé com, però la meva ànima és teva, sense voler-ho, sabent que no és possible.

Em parteixo entre el bé i el mal, entre l'àngel i el dimoni...o potser no és així, potser em parteixo entre el que està bé i el que voldria i que la meva imaginació desitja.

Però aquest cop no és possible, aquest cop només puc escoltar-te, mirar-te, tenir-te dins del meu cap i saber que existeixes...però mai, mai obrir la capsa dels sentiments que quedarà tancada per sempre més dins meu, com l'aigua en que arriba el moment que es podreix...


PEP