dimecres, 26 d’octubre del 2011

El somni empresonat


En un país molt llunyà, ple de somnis i de lliures desitjos, anomenat Cervell, convivien dos pobles: Els Conscients i els subconscients.

Els conscients treballaven de conductors i guardians. Tenien cura del raonament i del pensament, i vigilaven la porta d’entrada i sortida dels somnis on també residien els Subconscients, els seus veïns més propers.

Els dos pobles, des de feia ja algunes generacions, no aconseguien viure en harmonia, degut a les contínues picabaralles pel rigorós control establert a la frontera entre totes dues viles. Aquells desitjos i somnis lliures, dels quals havien gaudit des dels principis del la seva existència, ara s’havien convertit en reprimits, per algunes pors que s’havien quedat a viure en aquells indrets.

Un bon dia, els Conscients van decidir posar fil a l’agulla per resoldre la pugna. Amb dignes paraules, van convidar els seus veïns i van crear un espai de negociació al Parlament dels Somnis. Discutiren hores i hores. Parlaren durant dies. Consensuaren durant setmanes.
És clar, que una disputa de tal transcendència requeria d’unes sàvies i llargues reflexions...

Finalment, van trobar la solució: Els dos governadors van acordar cercar uns valors, dels quals havien sentit parlar, fins ara desconeguts per ells, per resoldre el conflicte.

Però com trobarien algú que els indiqués on trobar aquells valors que els ajudessin a portar la pau i prosperitat al seu meravellós país anomenat Cervell?
Haurien de saber escollir bé per encertar...

Van contactar amb els millors estesos en la matèria. Aquells savis els van conduir a la recerca d’uns intangibles però perceptibles i meravellosos valors. El viatge va resultar hostil i dur, però finalment, els van obtenir. Aleshores, ambdós pobles van decidir estendre’ls arreu del país:
Eren la il·lusió, l’acceptació, la tendresa, la sensibilitat, el desig, l’emoció, la llibertat, la vida plena, l’amor...

Tots els habitants dels dos pobles van trobar la felicitat per caminar sense lligams.

Mai més, segur, aquells pobles tancarien els seus somnis amb fronteres, perquè ja sentien la plena llibertat que dóna l’amor arreu.

Felices nits per al meu somiador lliure...

Rosa

M'han fet un regal molt especial, com especial és la persona que me l'ha fet: 
Un conte. Algú us ha regalat mai un conte? A mi si...
Una persona especial, com especial és el regal que m'ha fet.

PEP

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Em costa imaginar-te absent per sempre


Ja falta poquet...
Onze anys després, encara et tinc present...
Sempre tinc un pensament per tu.
Sempre et tinc present.
I no cal una data senyalada, simplement et tinc...

I una bona blocaire em va fer pensar amb un dels seus posts i, va treure’s un petit escrit de Martí i Pol, el qual et vull llegir sencer.

Si Papa, ara te l’estic llegint en veu alta.



Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.


Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.


Miquel Martí i Pol

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Naixement




Varem estar parlant tota la nit, rèiem i, inclús ens permetíem fer tonteries, jugar...
Tu preguntaves i jo contestava, jo preguntava i tu contestaves.
Poc a poc l’apropament va ser més i més evident. La meva mirada et buscava i, la teva mirada baixava...era un signe inequívoc del que estava passant.
Al final la vaig trobar. La teva mirada es va creuar amb la meva i, no vaig vacil·lar...
Aquell va ser el moment en que em vaig adonar.
La meva seguretat per fora, la meva timidesa per dins era complementada amb la teva timidesa per dins, i per fora.
No vas fugir, no...vas deixar fluir.

Era l’amor en el seu primer estat. Havíem concebut alguna cosa. No ho sabíem però alguna cosa s’estava gestant. Va donar positiu...l’amor s’estava formant!!!

Romanticisme en estat pur.
Oblit de tot quan estem junts
Savoir faire
Amor en la seva màxima expressió...


PEP