dimecres, 28 de març del 2018

Aquell somni



Vaig obrir la porta i allà estaves...
Tu sabies el que jo volia, però tu també sabies el que tu volies.
I m’ho vas fer saber de la manera que una dona sap, amb feminitat, amb sensualitat, buscant-me els instints més primitius.
Vas vestir-te perquè et desvestís amb la imaginació, deixant entreveure el que més desitjava.
La brusa era tan fina que podia tocar amb la mirada el seu interior.
Em vaig apropar i amb un lleu toc, va caure al terra patinant, dibuixant les corbes del teu cos mentre queia.

Vas sospirar...i jo

Els meus avantpassats van sortir amb tota la força, girant el teu cos i tu, lluny d’espantar-te, vas començar a bellugar les natges en un ball seductor que emboirava els meus ulls i omplia d’energia les parts més amagades del meu cos...

La paret va ser aleshores la meva millor aliada, clavant les teves mans contra ella i...
Tanques els ulls mentre senties el plaer cada cop que empenyia fort...

Et vas donar la volta, lentament, en un ritual que només tu sabies com fer i em vas mirar amb aquella mirada tendre, mentre ens buscàvem els llavis...

Ens vam fusionar en un abraçada que va durar casi tota la nit, perquè la màgia del moment va donar per més...


Pep

dimarts, 27 de març del 2018

Alliberar




Llenço un crit mut a l’aire
Cor empresonat que vull alliberar
Mans ensagnades per intentar trencar les cadenes.

On és la clau?

El pany per ficar la clau que tanca la presó està dins de la meva oïda
Un sol so pot alliberar tota l’emoció del moment
Paret caiguda, sentiments alliberats, porta oberta

Em poso dret, obro bé els braços, ho vull agafar tot
Tanco els ulls, i torno a cridar ben fort!!!

Ara sí, la clau estava en el mot que has dirigit a cau d’orella
En silenci, molt a prop...
tan a prop que podria confondre el batec del teu cor amb el meu

Abraça, abraço...llarg, màgic


Pep

diumenge, 25 de març del 2018

I és per això


Ara vaig amb poc equipatge, 
m’he perdut masses cops durant el viatge.
Dins de la meva soledat
No em queden més arrels
de les que m’han deixat les cicatrius
I es que passo les nits en vela
A vegades confonen
L’hivern amb la primavera.

I es per això que...

Deixa que la pluja t’acaroni les parpelles
Deixa que aquesta nit els teus peus caminin nus
I no els paris si comencen a córrer!!
Deixa que el desig, per una vegada es compleixi
Deixa que el silenci et murmuri de nou.

I que el nen que portes dins..
Torni a néixer...

Deixa que el dubte que hi ha a la teva ment
No pregunti, i que no es clavi, que ni siquiera parli
I que es mori per aquest cop!!


PEP

PD: I si fa mal de cap...”con Hemicraneal vale”
Hemicraneal, Primavera

divendres, 23 de març del 2018

Altres ulls








Ahir va ser diferent...

Et vaig veure amb altres ulls

Em tenies acostumat a les estones sinceres de confidències, entre riures, paraules a vegades sense sentit, a voltes amb segones que jo no...

Però ahir es va sumar l’emoció, el sentiment, els nervis calmats, les tremolors de cames...

Ja no érem els que xerràvem només...
Ara, a més, som els que ens mirem de més a prop, els que ens toquem i no només les mans i amb les mans...
Somriures d’aprovació, ulls tancats que senten la dolçor, olors que ara esdevenen moments, carícies sense fi, mirades de desig.
I ens resseguim el cos...
I el millor?
Per arribar...


PEP

dimecres, 21 de març del 2018

Màgic



Ha estat un moment en el que no sabia que fer
L’abraçada ha estat el preàmbul del que volia...
Besar-te, només això...
El desig encara dins meu, amagat...

Encara tinc el to de la teva veu dins meu
Noto el teu olor cada cop que tanco els ulls...
Les ganes d’agafar-te, d’apropar els llavis als teus...

...ja has marxat i...maleeixo no haver-t’ho dit, no haver fet...


PEP

dilluns, 5 de març del 2018

Entre el bé i la imaginació


Tens aquesta facilitat, la d'entrar dins meu, dins dels secrets més profunds del meu ésser.
No sé com, però la meva ànima és teva, sense voler-ho, sabent que no és possible.

Em parteixo entre el bé i el mal, entre l'àngel i el dimoni...o potser no és així, potser em parteixo entre el que està bé i el que voldria i que la meva imaginació desitja.

Però aquest cop no és possible, aquest cop només puc escoltar-te, mirar-te, tenir-te dins del meu cap i saber que existeixes...però mai, mai obrir la capsa dels sentiments que quedarà tancada per sempre més dins meu, com l'aigua en que arriba el moment que es podreix...


PEP