dimecres, 21 de novembre de 2012

Llum Vida




M'has fet veure tants cops la llum, m'has fet veure tants cops la vida.
Cada cop que et veia era una ensenyança.

Ho sento, però encara em pregunto...

Gràcies per la llavor que vas deixar, que és tot sapiensa, com tu deies, el mestre.
I aquesta llavor ha esdevingut planta, i ara és arbre. Està en bones mans, la jardinera és extraordinària.

I encara m'ho pregunto...

Ja són tres generacions i amb un ordre no natural. Però només parlo amb tu. Tu eres qui veies en mi el que jo no veia, tu que creies quan jo no creia. Per què tu creies en tothom.

I encara les preguntes volen pel meu cap sense resposta...


Un petó etern del teu germà


Josep


8 comentaris:

  1. No vaig poder evitar emocionar-me al llegir les teves paraules, entenc la resposta que busques i és difícil trobar-la desde la racionalitat, ho sabem. Tant de bo no conegués la pregunta d'aprop. Solament et puc donar una càlida abraçada per allunyar la fredor i buidor que sentim en alguns moments de la vida.

    ResponElimina
  2. És un escrit preciós qualsevol s´emocionaria...no cal buscar resposta, no cal buscar per ques...tot és dins el teu cor.

    Eva

    ResponElimina
  3. Si Eva, tot està dins del cor, tot...

    Fins que arriba el moment en que hi ha masses coses, masses i, com la foto de perfil...crides, crides molt fort!!!

    La teva visita ha estat molt especial

    Gràcies de nou

    Josep

    ResponElimina
  4. Si, Josep...jo encara també em pregunto. Y amb el pas del temps les preguntes es fan més fortes al meu cap...tampoc això té un ordre natural...tothom em deia que és qüestió de temps...que el temps ho cura tot...
    Sé que és qüestió de no escoltar la ment que no vol acceptar, i vol anar enrera en el temps...i viure el present, obrir-nos a la vida. De vegades el cor batega fort, i la vida esclata dins meu, i puc sentir tot l'Amor que ell m'ha donat amb Alegria. Però moltes altres vegades la ment crida més fort que jo...i busca respostes que no tindré mai. I això fa néixer el patiment, el dolor, allunyant-me de l'amor, del present i d'ell. Ell ens feia veure la nostra esència, el que som Tots i oblidem moltes vegades. Ell en nosaltres veia només Amor, perquè ell era tot Amor! I quan més connectada amb la meva esència em trobo més feliç sé que està ell, que ens acompanya de ben a prop. El sents tu també? la seva energia és pura Bondat.

    Una abraçada amb tot el cor.

    ResponElimina
  5. Gràcies Núria per ser-hi...per cuidar la seva llavor, la vostra llavor.

    Abraçada rebuda i, un altre de tornada

    Josep

    ResponElimina
  6. Les absències són l'altra cara de les presències. Sense unes no existirien les altres...
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  7. Una reflexió interessant Judit

    Un petó fort i...

    Segueix amb els somnis de paper, desitjant que surti la Tiona.

    Josep

    ResponElimina