dijous, 30 de juliol del 2020

El Passadís d'En Pep (bloc ple de forats)


Blanc el matí, com el llençol del pintor abans d'omplir-ho. 
Negre la nit sense haver dibuixat res.

I al final l'interior buit, sense l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.

El cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰

I es lleva fort i valent!!!

Torna a treure el llençol!!!
Per dibuixar l'aliment primer, aquell que nodreix l'ànima.

Però arriba el capvespre...
i l'estómac es buit
i el cor batega, poc a poc, poc a poc...
el rellotge a càmera lenta...
tic...tac...tic...tac ⏰


🚶🚶--El passadís d'En Pep--🚶🚶


diumenge, 12 de juliol del 2020

Pensava dir blau


Pensava dir blau, però vaig preferir pintar-lo... 

Perquè les coses que es diuen, es perden 
El que es demostra perdura 
Ho puc dir, però les paraules marxen 
M'estimo més escriure-ho 

Mira els meus quadres de paisatges, en ells dibuixo tota la màgia...no s'ha de trencar 
Llegeix les paraules, perquè en elles rau la veritat de mi... 

En una paraula, un trosset, 
en altre paraula, un altre trosset 
En una frase, el moment 
En un escrit ho dic tot


PEP

divendres, 29 de maig del 2020

Deixa'm amb la imaginació...

Deixa'm portar-te allà on només la meva imaginació pot anar-hi, allà on sempre el cel és de fantasia i el mar transparent com el teu cor...Deixa'm i confia, deixa anar les mans, jo sempre estaré a punt per vetllar per tu, ara i sempre...com aquell amor incondicional, recordes? "El que només es dona..."

Pep