Pep
I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
divendres, 29 de maig del 2020
Deixa'm amb la imaginació...
Deixa'm portar-te allà on només la meva imaginació pot anar-hi, allà on sempre el cel és de fantasia i el mar transparent com el teu cor...Deixa'm i confia, deixa anar les mans, jo sempre estaré a punt per vetllar per tu, ara i sempre...com aquell amor incondicional, recordes? "El que només es dona..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
😍
ResponEliminaMoltes gràcies "anònim" ☺️☺️
Elimina