dilluns, 23 de setembre del 2013

Pedres



Sempre preocupant-te, sempre davant, sempre alegre, sempre creient...
Ho se, sempre ambigu.
De tant en tant cansat. De tant en tant decebut, trist...com deies: “avui t’he mirat i m’han entrat ganes de plorar...”, gràcies, és sincer, dins de la teva perspectiva pre-pueril.
Però segueixo buscant dia a dia, aquella paraula, aquell gest, aquell fet...i un dia, i un altre, es fa llarg, molt llarg, però hi crec. Comencen ha haver pedres en el camí, i les vaig apartant amb el somriure a la boca.
I demà? Tornaré ha apartar les pedres?

Només fes, creu i, seguiré apartant pedres

Diguem!!



PEP

dimecres, 18 de setembre del 2013

Passat, present, futur




Algú em va dir un cop:
“Ara mateix vius el present, sempre, sempre, estàs en el present. El futur vindrà, però el construeixes ara, per tant aquell futur llunyà, o no, serà present quan arribi. El passat va ser en algun moment present, el teu present que vas construir un futur en el que estàs vivint ara mateix...o sigui, present”

I ara, el meu present, intento lligar-lo amb el meu passat, amb el que vaig ser i, com ha estat per arribar on sóc i, el més important de tot, qui sóc. Amb això construir el meu futur present.
Avui ha estat un dia en el qual han passat, o no, moltes coses que han fet que em fes aquesta palla mental. O sigui que, el meu dia d’avui (passat) ha fet que en el futur em fes una palla mental. El futur acaba d’arribar per fer-me aquesta palla (mental).

Això si, en el vostre present llegireu això, que ho vaig escriure en el passat...


Josep



PD: De fet, aquest post no era el que tocava, però el que avui havia de ser, serà en un altre futur.