Algú em
va dir un cop:
“Ara mateix vius el present, sempre,
sempre, estàs en el present. El futur vindrà, però el construeixes ara, per
tant aquell futur llunyà, o no, serà present quan arribi. El passat va ser en
algun moment present, el teu present que vas construir un futur en el que estàs
vivint ara mateix...o sigui, present”
I ara,
el meu present, intento lligar-lo amb el meu passat, amb el que vaig ser i, com
ha estat per arribar on sóc i, el més important de tot, qui sóc. Amb això
construir el meu futur present.
Avui ha
estat un dia en el qual han passat, o no, moltes coses que han fet que em fes
aquesta palla mental. O sigui que, el meu dia d’avui (passat) ha fet que en el
futur em fes una palla mental. El futur acaba d’arribar per fer-me aquesta
palla (mental).
Això
si, en el vostre present llegireu això, que ho vaig escriure en el passat...
Josep
PD: De
fet, aquest post no era el que tocava, però el que avui havia de ser, serà en
un altre futur.
Doncs jo penso Pep, que les coses van lligades les unes amb les altres. És del tot cert que els temps passats, presents i futurs no coincideixen, però... i si hi hagués altres dimensions? I si puguessim viatjar en el temps?
ResponEliminaQuan era petita, no entenia la frase aquella que es deien els enamorats i que estava gravada en medallons i braçalets "Te quiero más que ayer pero menos que mañana" I jo pensava, i que deu importar la quantitat si en definitiva el que compta es estimar-se? Doncs, ara veig que no he anat a més... Pobra de mi! Estic atrapada en el temps!!!!!
Tens raó Judit, al final el que queda és això...viure el present. "Que més dona la quantitat, si al final es tracta de estimar-se"
EliminaPetons