Aprenc del passat, visc el present, no miro endavant, em fa mal saber-lo...
Quan giro el cap mirant el camí recorregut, me n'adono de que el meu "jo" ha estat esculpit amb trossets d'altres vides, les quals agraeixo, o no, haver modelat el fang de la meva figura, fins arribar a ésser el que, molts cops agraeixo i, d'altres maleeixo amb tota la força emocional de que sóc capaç, uns cops caient de genolls a terra i, d'altres amb atacs d'eufòria.
I el meu present és aquest.
M'aixeco amb fúria de les cendres que em volen cremar l'ànima que un dia va ser verge i que el present, ja prostituïda de passat, però amb dignitat, mira d'anar sense cap horitzó establert amb el cap alt i el cor tocat, però lliure.
És aquí on sóc, amb la maleta sempre a punt, per què uns cops estic aquí i, d'altres allà...la meitat amb vosaltres, llum de la meva vida i, l'altre meitat, sense un destí clar, només a cops de moments.
I a cops de moments es va fent cada present, ja que cada moment és present, un present sense futur.
PEP