dissabte, 23 de febrer del 2013

Somni...


No se com és la teva pell, mai l'he tocada
No se com és la teva olor, mai l'he olorat
No se quina música toca la teva veu, no l'he escoltada...

Però se qui ets, i no et conec
Se on ets, i no hi vaig
M'has mirat i t'he mirat, i he seguit caminant...

I així sento com vaig perdre l'ahir, no aprofito l'avui i no arribarà demà...Tot mirant "El somni..."


PEP




dissabte, 2 de febrer del 2013

Sense futur


Aprenc del passat, visc el present, no miro endavant, em fa mal saber-lo...

Quan giro el cap mirant el camí recorregut, me n'adono de que el meu "jo" ha estat esculpit amb trossets d'altres vides, les quals agraeixo, o no, haver modelat el fang de la meva figura, fins arribar a ésser el que, molts cops agraeixo i, d'altres maleeixo amb tota la força emocional de que sóc capaç, uns cops caient de genolls a terra i, d'altres amb atacs d'eufòria.

I el meu present és aquest.

M'aixeco amb fúria de les cendres que em volen cremar l'ànima que un dia va ser verge i que el present, ja prostituïda de passat, però amb dignitat, mira d'anar sense cap horitzó establert amb el cap alt i el cor tocat, però lliure.

És aquí on sóc, amb la maleta sempre a punt, per què uns cops estic aquí i, d'altres allà...la meitat amb vosaltres, llum de la meva vida i, l'altre meitat, sense un destí clar, només a cops de moments.

I a cops de moments es va fent cada present, ja que cada moment és present, un present sense futur.


PEP