dissabte, 2 de febrer de 2013

Sense futur


Aprenc del passat, visc el present, no miro endavant, em fa mal saber-lo...

Quan giro el cap mirant el camí recorregut, me n'adono de que el meu "jo" ha estat esculpit amb trossets d'altres vides, les quals agraeixo, o no, haver modelat el fang de la meva figura, fins arribar a ésser el que, molts cops agraeixo i, d'altres maleeixo amb tota la força emocional de que sóc capaç, uns cops caient de genolls a terra i, d'altres amb atacs d'eufòria.

I el meu present és aquest.

M'aixeco amb fúria de les cendres que em volen cremar l'ànima que un dia va ser verge i que el present, ja prostituïda de passat, però amb dignitat, mira d'anar sense cap horitzó establert amb el cap alt i el cor tocat, però lliure.

És aquí on sóc, amb la maleta sempre a punt, per què uns cops estic aquí i, d'altres allà...la meitat amb vosaltres, llum de la meva vida i, l'altre meitat, sense un destí clar, només a cops de moments.

I a cops de moments es va fent cada present, ja que cada moment és present, un present sense futur.


PEP

8 comentaris:

  1. A mi tampoc m'agrada mirar cap el futur. De fet, quan hi penso seriosament em fa pànic.

    Som moments, tu molt bé ho has dit. De vegades, el que més em funciona és això: no pensar, no intenar entendre, ser el que sóc ara.

    Si penso, em perdo.
    Si recordo, també.
    Si miro massa endavant, caic.
    Però segueixo essent. I tu també!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Gràcies Rachel..

    No pensar, no intentar entendre, crec que és una fórmula que, segur funciona...ser moments, ser present.

    I jo també!!! i tu també!!!

    Mil abraçades

    Josep

    ResponElimina
  3. N'estàs segur dde les mil abraçades?
    Mira que si algun dia ens desvirtualitzem, te les exigiré, eh...hehehe!

    Bona nit!

    ResponElimina
  4. Òndia

    No sentia la paraula desvirtualitzar i virtualitzar des de "Código Lyoko", jajajaja

    ;-)

    Les abraçades són de tot cor

    ResponElimina
  5. Profundes reflexions, Josep. Jo m’imagino el present com una rosa, els pètals, els oloro i els gaudeixo, les espines les trec amb cura per no punxar-me.... del passat res a dir , “lo hecho hecho esta”. El futur el deixo per demà, però..... no crec que el present no tingui futur, sinó que el futur del present dependrà. La maleta... com tu, sempre a punt.

    Un petonet

    Moni

    ResponElimina
  6. Doncs si jo he fet profunda reflexió...
    Després de llegir:
    "no crec que el present no tingui futur, sinó que el futur del present dependrà..."
    He tingut un coàgul al cervell, jajaja.

    Si Moni, la maleta sempre a punt, no se el que passarà...

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  7. Potser és dels textos més purs que t'he llegit mai. També veig una veritable reflexió sobre el teu present. Ben fet! Ara saps on ets. És molt. Toca seguint fent passes. Toca seguir caminant, sense aturar-se.

    Que tot et vagi bé.

    ResponElimina
  8. "Ariadna"

    Moltes gràcies pel teu comentari. Estic encantat de que tornis a passar-te pel meu raconet.
    Valoro amb MAJÚSCULES el teu comentari, em coneixes prou bé i tens criteri.
    Sobre la meva reflexió? han passat masses coses, potser masses i he aprés...com tu dius, toca seguir caminant.

    Petons

    Josep

    ResponElimina