I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
dimecres, 18 de gener del 2012
Potser
Potser
si tot anés al revés
si el món ja no girés
i la lluna il.luminés el que va ser
Potser
llençant-me sense por a res
obriria les ferides al pas del temps
prolongant aquest turment
Potser
dibuixant sense paper
sembla que sigui l'aigua la que asseca
quan plou al teu parer
Potser
patir ja no val per res
si el temps deixa un segell en el intent
és el meu cos un sol fragment?
Deixar de pensar i de rumiar
la vida és la vida i no canviarà
deixo de plorar i començo a lluitar
El que podria ser ja no ho serà pas
les agulles giren sense preguntar
i el rellotge accepta el pas, ressignat
El que podria ser ja no ho serà pas
segueixo el camí i trobo la veritat
i el rumb m'encomana ganes de provar
I de somiar
i de somiar…
Hores i hores esperant-te
tota la vida buscant-te
i ja et sento aprop
Hores i hores esperant-te
tota la vida buscant-te
i ja et sento aprop
Potser
PEP
dijous, 5 de gener del 2012
Carta de Reyes
Hoy es la noche mágica por excelencia.
¿Porqué escribo este post en castellano? jajajajaja
Resulta que quiero hacer mi carta a los Reyes magos de Oriente. Siempre les he escrito en catalán y, he hecho unas cuantas cartas.
Pero la primera carta que hice a los Reyes Magos la hize en el cole y, en castellano. Hoy la hago en castellano para rendir un pequeño homenaje a esa primera carta a los Reyes que hize de una manera totalmente inocente.
¿Que pedí? no me acuerdo, pero probablemente cosas para mi, para llenar mi pequeño egoismo infantil.
Ya haze unos años que no pido nada para mi, seguro que me faltan cosas, pero cada vez que pienso en lo que necesito, veo que no necesito nada de nada. Lo tengo todo, lo material es solo eso, materia.
Pero lo que necesito de verdad está!!!
A veces hay menos y, a veces más pero existe.
Tengo felicidad,
Tengo gente,
Tengo comprensión, soy comprendido.
En este escenario solo pido una cosa...
Que todo el mundo pueda llegar a tener lo mismo que yo. Como siempre se lo pido a Baltasar, porque es mi rey...
¿Cual es el tuyo?
PEP
Subscriure's a:
Missatges (Atom)