dimarts, 29 de novembre del 2011

Calaixos


Ja fa mesos que vaig acabar les vacances d’estiu. 
Menys mal que van arribar. 

Reconec que em feien falta i, a més, reconec que vaig petar...difícil de reconèixer per algú com jo, però vaig petar.

Van ser uns dies especials, vaig poder gaudir de moltes coses, sobretot de la natura, que tanta falta em feia, junt a les persones que més m’estimo, els meus dos fills. 
Amb ells he pogut gaudir de dies d’excursions, de rialles, de cansament, de bany fresquet a la piscina del càmping, de caigudes, de picades de vespes (quin mal), de visites de gent que estimo i aprecio molt.
Però no només hi ha hagut gresca, no...
He tingut que fer una bona neteja, neteja de l’armari que feia temps que no netejava. D’obrir els calaixos que feia temps que no obria i, que tenien coses que ja no serveixen i no han de servir.
Diguem-ne que sóc una mica més pràctic...NO CAL, segons que.

M’he quedat amb el que realment val la pena, la resta l’he tirat a la brossa o, simplement he aconseguit tancar el calaix que feia temps que estava obert i no aconseguia tancar...ja està!!
Algun calaix m’ha costat més del conte tancar-lo però he de dir que he tingut ajut, gràcies per ser-hi.

Ara ho tinc tot endreçat.
Calaixos tancats, que no aconseguia tancar i que, per fi són tancats.
Calaixos sense ordre i que ara estan ben endreçats.
Calaixos que he buidat per omplir amb molta il·lusió, amb molts colors, amb molta vida, amb el dia dia, amb l’aquí i ara i, amb tot el futur per davant.

Armari net i polit, endreçat i llest per tornar a omplir de coses...de Figueres i d'Andorra, de la Garrotxa i de Barcelona. Dels "xinos" i del Mercadona...

Un nou capítol d'aquest llibre que vaig començar a l'estiu...

PEP

dijous, 17 de novembre del 2011

Temps



El temps va passant de manera inexorable, 
sense cap tipus de remordiment, 
sense mirar enrere, només endavant,
ni pensar en el mal que fa,
ni en les ferides que va deixant...
que no sempre cicatritzen.

Esquerdes a la cara, a les mans...
camins per on passa el temps.
Pincellades blanques...
Que aparten el color de la juventut.

Cadasquna de les esquerdes,
Cadascuna de les pincellades,
Parlent d’un temps,
Tenen una història diferent per explicar.
Llibres gravats en cadasquna de les marques del cos.

Cada moviment, cada cop més lent i segur
Explica que el tens ben aprés...
Que l’has repetit mil cops...
No és el primer cop,
Però cada cop, s’apropa l’últim.

I ara és quan te n'adones que vols viure,
Que no has viscut prou,
Que, potser hi ha menys vida davant que enrera...
Que no pots dormir...
Que no pots parar-te

Però, el temps, no l’agafaràs mai
Perquè:

El temps va passant de manera inexorable, 
sense cap tipus de remordiment, 
sense mirar enrere, només endavant,
ni pensar en el mal que fa,
ni en les ferides que va deixant...
que no sempre cicatritzen.




PEP

dijous, 3 de novembre del 2011

Avui he tingut un somni


He tingut un somni
No estava sol
Tu també hi eres.


Envoltats de roba,
de "desigual" manera.
"Pegados" per sempre,
Amb música.


Era un somni de temps...
De setembre i d'octubre,
de la tardor...


I, encara que no toca,
de roses vermelles.
Sempre és bon moment, oi?


Somni d'habitació amb vistes a Dalí,
D'un bon passeig...
De bojos amb bisturí.


D'un dinar amb arròs,
Negre...


De passar la frontera...
De comtes d'Urgell
D'una parròquia especial...
D'engolasters.


De petits moments,
Que són grans moments.
I...


D'un futur lila.


PEP