Ja fa mesos que vaig acabar les vacances d’estiu.
Reconec que em feien falta i, a més, reconec que vaig petar...difícil de reconèixer per algú com jo, però vaig petar.
Van ser uns dies especials, vaig poder gaudir de moltes coses, sobretot de la natura, que tanta falta em feia, junt a les persones que més m’estimo, els meus dos fills.
Amb ells he pogut gaudir de dies d’excursions, de rialles, de cansament, de bany fresquet a la piscina del càmping, de caigudes, de picades de vespes (quin mal), de visites de gent que estimo i aprecio molt.
Però no només hi ha hagut gresca, no...
He tingut que fer una bona neteja, neteja de l’armari que feia temps que no netejava. D’obrir els calaixos que feia temps que no obria i, que tenien coses que ja no serveixen i no han de servir.
Diguem-ne que sóc una mica més pràctic...NO CAL, segons que.
M’he quedat amb el que realment val la pena, la resta l’he tirat a la brossa o, simplement he aconseguit tancar el calaix que feia temps que estava obert i no aconseguia tancar...ja està!!
Algun calaix m’ha costat més del conte tancar-lo però he de dir que he tingut ajut, gràcies per ser-hi.
Ara ho tinc tot endreçat.
Calaixos tancats, que no aconseguia tancar i que, per fi són tancats.
Calaixos sense ordre i que ara estan ben endreçats.
Calaixos que he buidat per omplir amb molta il·lusió, amb molts colors, amb molta vida, amb el dia dia, amb l’aquí i ara i, amb tot el futur per davant.
Armari net i polit, endreçat i llest per tornar a omplir de coses...de Figueres i d'Andorra, de la Garrotxa i de Barcelona. Dels "xinos" i del Mercadona...
Un nou capítol d'aquest llibre que vaig començar a l'estiu...
PEP