I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
divendres, 21 de juny del 2019
tic tac
Tot està només a un tic tac de rellotge,
Segueix l'agulla ja no hi ha temps que perdre,
Continuo esperant amb els ulls cecs que,
no hi ha tinta en el món per a escriure el meu amor
Ni un lloc més segur que dins del teu ser
Ni una ombra que em tapi millor del sol
Vine que estic intentant escriure't una cançó,
que mai sé molt bé que posar i que em falta sempre la última línea
PEP
Inspirat by Estopa, poesia urbana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada