dilluns, 23 de setembre de 2013

Pedres



Sempre preocupant-te, sempre davant, sempre alegre, sempre creient...
Ho se, sempre ambigu.
De tant en tant cansat. De tant en tant decebut, trist...com deies: “avui t’he mirat i m’han entrat ganes de plorar...”, gràcies, és sincer, dins de la teva perspectiva pre-pueril.
Però segueixo buscant dia a dia, aquella paraula, aquell gest, aquell fet...i un dia, i un altre, es fa llarg, molt llarg, però hi crec. Comencen ha haver pedres en el camí, i les vaig apartant amb el somriure a la boca.
I demà? Tornaré ha apartar les pedres?

Només fes, creu i, seguiré apartant pedres

Diguem!!



PEP

8 comentaris:

  1. Ben segur que hi tornaràs a apartar les pedres del camí, Josep i amb un somriure, perquè com diria una amiga, no saps mai qui és pot enamorar del teu somriure :-)

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Audrey. Les pedres són petits obstacles que s' han d'anar superant. Dia a dia, moment a moment...ensenyant-nos.

      Abraçada ben forta!!!

      Josep

      Elimina
  2. Fes-ho Josep, fes-ho!! No deixis que res et mengi la força!Sisplau recarda... VIVE LA VIDA!!! Jo, ho faig sovint! Es complicat aconseguir la plenitut! Pero em d agrair al que tenim! No t oblido!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, sempre recordo "VIVA LA VIDA", sempre estar present, sempre positiba (amb "b").
      Dono sempre gràcies pel que tinc, pel que la vida m'ha donat i m'està donant...res és perfecte, afortunadament.

      Molts petons

      Josep

      Elimina
  3. La vida de Sísif (Σίσυφος), a jutjar per la imatge, i la dura vida que ens espera, a jutjar pel text. Però seguim, serà que som addictes a la vida, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt perspicaç Josep
      Si, crec que sóc un adicte a la vida i, dono gràcies per això.
      Espero que t'hagi agradat el meu petit racó, el meu "món paral·lel"

      Abraçada

      Josep (també)

      Elimina
  4. És normal que ens calgui alguna senyal que ens faci saber que no lluitem en va... i si la rebem, seguim lluitant sense problemes. Sinó, tot costa més.
    Per cert, admetré que si sóc aquí comentant-te és que alguna cosa m'ha agradat, però encara ets molt lluny de captivar-me i sens dubte, no et pertanyo pas. Molt de gust! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari Magenta...
      Alguna cosa hauràs vist, oi?
      Amb el teu permís, emdonaré un tomb pel teu món virtual

      Gràcies

      Elimina