dilluns, 14 de maig del 2018

Hores sense tu



Es fan eternes les hores sense tu, amor
Sento el teu olor, la teva fragància quan tanco els ulls
Et veig en l’olor que desprèn la meva roba que encara sent l’última abraçada
Els meus sentits es desperten cada cop que t’imagina, que et penso

I aleshores ens retrobem i l’abraçada es fa realitat...
I els sentits s’acumulen tots per fer de cada petó un ball de sensacions...
Em mires sense dir res, et miro, ens apropem
Poc a poc els nostres llavis s’apropen i...
No, no li podem dir petó, és l’estat pur del desig

A través d’ell l’escalfor inunda els nostres cossos
Rellisquem les mans amunt i avall 
A vegades suau, a vegades primitiu
Els ulls brillen, l’escalfor puja, tanquem els ulls...no parlem
Deixem pas a les embranzides que crides...


Pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada