diumenge, 6 de maig del 2018

Cada cop em costa més marxar...



Amagats sota l’atenta mirada de la lluna i de les estrelles...
És allà, en el silenci de la nit on juguem a estimar, on juguem a ser tu i jo
El nostre secret entre llençols on deixem anar mirades, carícies infinites
La foscor de la nit ens tapa de les mirades

I de dia en platges llunyanes, on el sol és el nostre confident
On podem parar i abraçar-nos, entrellaçar les mans, mirar-nos sense por
El temps para per nosaltres, les ones tapen el so dels nostres petons i la sorra esborra les petjades del nostre amor...

Dies de llibertat en ciutat emmurallada, on no s’escolten les paraules que ens diem, abraçats a l’escala fent-nos retrats d’amor, de sensibilitat pura, de independència d’emocions, deixant anar sentiments...

Cada cop em costa més marxar del teu costat...



PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada