diumenge, 14 de novembre de 2010

Y puede ser que me equivoque otra vez



Hi ha papallones a la panxa.
Sempre han estat, amagades, esperant el moment de sortir.
En algun moment han sortit, han tret el cap, han volat una mica i han tornat al cau.
Però és inevitable, oi? Tornaran a sortir i aquest cop, potser volaran més i més lluny i, potser, ja no tornaran al cau, a on es senten segures...
I em recorda una cançó que diu: “Y puede ser que me equivoque otra vez”, pero “la vida me dice que me toca a mi, eso de sentirme bien”.
Si, és la meva manera de viure, de ser feliç, no en conec un altre.
Caminar pel mateix camí, fent camí junts, fent un viatge, parlar, confidències...
Poder es va acabar, poder torna a començar, poder serà per tota la vida, o...potser mai, però “Y puede ser que me equivoque otra vez”. Ja tan se val, el que si que es veritat es que “la vida me dice que me toca a mi, eso de sentirme bien”.
Un sospir

PEP

4 comentaris:

  1. Això mateix sento i penso jo en aquestos moments... no ho hauria expressat millor !! Petons!!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la teva visita, Rosa, al meu petit racó virtual.

    ResponElimina
  3. De res, la veritat es que he llegit algun dels teus escrits i m'han agradat molt. A mi també em caldria treure coses que porto a dins... De moment, et llegiré a tu. Petons.

    ResponElimina
  4. Doncs, va molt bé...fes-ho, t'animo. Neteja per dins
    Petó

    ResponElimina