dilluns, 29 d’agost de 2011

Reflexió



SI
Si amb majúscules, hi ha gent a qui l'importo. Hi ha qui aposta, però hi ha qui no aposta...
Quan apostes, hi ha coses que pots perdre, és un risc...
Quan apostes, tens molt a guanyar, però t'arrisques a perdre-ho tot...
Quan apostes, és perquè hi creus amb alguna cosa...
Quan apostes poquet, és que potser no t'importa gaire...


Aquests dies de vacances m'he adonat. He vist qui aposta, però també he vist qui no aposta...


Ara cremaré una setmana més, aquest cop una mica aïllat, a la muntanya...m'anirà bé (guerrer pacífic)


He estat uns dies sense direcció, en un pou fosc. Menys mal que em vas donar llum, gràcies...gràcies a tu, només calia xerrar, oi?
Amb aquesta llum he aconseguit veure dins de la foscor del pou...
Ara tinc aquesta llum per veure la sortida i, la manera de veure la sortida és deixar-me anar...deixar que el meu cor, els meus sentiments em guien cap el bon camí....


PEP


PD: Se el que vull, però també se el que no vull...

4 comentaris:

  1. Jo em preguntaria qui no ho aposta per un per què no ho fa?, les raons poden ser tan diverses...i les pors tan arrelades, que no deixen avançar.
    Qui aposta reb..., d'una o altra manera, coses boniques que s'estimen...
    Abraçada!

    ResponElimina
  2. Em quedo amb això Audrey...
    "qui aposta reb..."

    Abraçada!!

    Josep

    ResponElimina
  3. Per què serà que sovint quan llegeixo el teu bloc sento que t'entenc? Dius que saps el què vols, i m'ho crec, però també sé que no pots. De vegades, és difícil agafar el camí que ens convé veritat? Però no defalleixis, tot té el seu moment. Aquests dies de calma no t'ajudaran, necessites arribar al límit per dir: PROU, fins aquí. I aquest limit pot arribar en qualsevol moment, amb la més petita cosa.
    Petons Pep, sentits!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pel teu comentari, tant valuós.
    Segur que ara no és el moment de res, ni de prendre decisions, però és inevitable no pensar només en mi.

    Gràcies

    PEP

    ResponElimina