dilluns, 15 de febrer de 2010

dilluns, matí, festa i...cullunada de dia



Quina mandra. Dilluns, no haig d'anar a treballar. Quins collons!!! Em vaig demanar el dia de festa fa temps i...ara ha arribat i no se que fotre.
M'aixeco a quarts de nou del matí, inusual amb mi, però...que hi farem.
Començo a rumiar...que faré? Ja ho sé, faré una mica d'esport.

Bicicleta? No plourà, fa fred, no, no, no, no
A còrrer? És millor opció, però...uy, quina mandra, tenir que sortir fora. Tinc les orelletes (per anomanr d'alguna manera aquests "pedazo" de pabellons auditius que tinc) congelades dins de casa, com les tindré fora? no, no, no, no.
Piscina? La millor de les tres opcions. Ho tinc preparat tot. Només haig d'anar. MERDA!!!!!! Qui s'ha inventat la punyetera festa local? Ara la tinc tancada.

Menys mal que tinc el meu got de cola cao amb madalenes, bufff, ara si que gaudeixo d'una bona estona.

Però amb tot són les onze del matí i tinc aquella desagradable sensació de que he estat tot el punyetero matí sense fotre res, mandreijant.

Si que es veritat que he tocat el cel quan he esmorzat, però potser que hagués fet alguna cosa més.

"Voy payá"

PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada