dijous, 28 de març de 2013

Només un petó més


Has tornat...

Tanco els ulls per poder-me apropar, per olorar-te, per sentir-te, per escoltar-te...
I somrius, i jo també, torna a ser el mateix, però necessito tenir els ulls tancats.
No, no els vull obrir, no vull que marxis

Aprofito el dia, la nit, amb els ulls tancats sense voler veure el que hi ha quan els obri. 
Ens fusionem en una abraçada treta de les millors pel·lícules romàntiques, ajuntem els fronts i, poc a poc els nostres llavis es toquen, és càlid, segur, tranquil, el cor batega...la màgia ens transporta a aquell dia, aquella nit diferent, quan no varem pensar en cap conseqüència, tu i jo, només tu i jo.

Obro els ulls...

Encara estàs? no has marxat!!! Un crit surt del meu interior, un crit que trenca el cel, un crit cridant el teu nom.

Però el fil es prim, el fil de llum ens agafa, entre tu i jo. No vull que acabi, com diu la cançó...

Quan crec que ja no crec en mi
llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
La meva orella escoltant la teva veu baixet parlant


I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.

Només un petó més...


PEP

7 comentaris:

  1. Potser no ho has escrit amb aquesta intenció, però el teu post m ha fet pensar en el desig i en les següents paraules de Krishnamurti:

    "Vemos una hermosa puesta del Sol, un bello árbol, un río con su movimiento amplio y curvo, un rostro precioso... y mirar eso nos deleita, nos da un gran placer. ¿Qué hay de malo en ello? Me parece que la confusión y la desdicha empiezan cuando ese rostro, ese río, esa nube, esa montaña se convierten en un recuerdo, y este recuerdo exige, entonces, una mayor continuidad del placer: deseamos que esas cosas se repitan. Todos conocemos esto. He sentido cierto placer, o usted ha experimentado cierto deleite en algo, y queremos que eso se repita. Ya sea un placer sexual, artístico, intelectual o de otra índole, queremos que se repita; y aquí es donde creo que el placer empieza a nublar la mente y crea valores que son falsos, irreales."

    Petons mil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs justa la fusta...
      No coneixia aquest escrit, però m'ha agradar molt.
      I si, repetir el que t'agrada, sentir, olorar, estimar...
      M'agrada crear l'ambient on estic a gust.
      I per què ens hem de privar del que ens fa sentir?

      Moltes gràcies Rachel i...

      Mil i un petons

      Josep

      Elimina
  2. M'agrada la intensitat amb la que recrees aquell moment, el plaer dels sentits i els sentiments a flor de pell....

    Una abraçada ganxeta.

    Moni

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Moni...

      Aquest post lliga amb d'altres i, també amb l'últim d'emocions i, és amb aquesta linea d'emocionsbi sentiments a flor de pell.
      Trobo a faltar els teus posts, a veure si penjes algun.

      Petons

      Josep

      Elimina
    2. La manera com has lligat els post em sembla genial. Els meus.... quan volen sortir.... els deixo fluir.

      Un peto molt gran

      Moni

      Elimina
  3. És preciós com tot el que escrius sempre, perquè el que poses ho has sentit, ho has viscut... és bonic sentir i més poder compartir els sentiments, expressar-los... gaudeix-lo ... no ho deixis escapar,
    t ho mereixes.

    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules "Anna"...
      nosaltres som moments i, els moments queden, per això els visc intensament.

      Josep

      Elimina