dissabte, 19 de gener de 2008

Tenzing particular


Fa un temps que segueixo un blog del més interessant. Es d’una parella fantàstica i amb molta sensibilitat, us ho recomano, es diuen Carolina i Joan.

Avui quan m’he llevat he vist l’últim article que han publicat i m’ha fet pensar.

La idea ve d’un article de Josep Mª Espinàs en referència al sherpa Tenzing Norgay, que va ser el que va ajudar a Edmund Percival Hillary a assolir l’everest.

Espinàs, al final de l’article, ens proposa que fen cinc minuts de reflexió i pensem en els nostres Tenzing particulars.

Al igual que el meu amic Waipu Joan, intentaré fer el que em demana l’Espinàs.

Durant la meva vida he tingut molts Everest que pujar, però potser aquest estiu vaig haver de pujar el més alt de tots, potser més que el propi Everest.

Però gràcies a molts Tenzing que m’han fet costat, el camí de pujada, encara que dur, s’ha fet més planer.

Sobretot als meus dos fills, Aaron i Joel, gràcies als quals la vida té un sentit. Gràcies.
A la meva família, germans, mare, pare (que sigui on sigui deu estar fen-me un cop de ma). Gràcies.
A qui m’ha arrancat literalment de casa meva perquè no em quedes tancat i que per norma ha de saber qui es. Han estat molt bones estones i, sobretot, enriquidores. Gràcies.
També una menció a algú molt especial, i que des de el seu món paral·lel particular em fa sentir be. Amb ella he pogut reflexionar durant moltes hores de la importància de moltes coses petites d’aquesta vida, han estat moltes hores de xerrada sense mirar el rellotge, sense importar-nos grans coses, però si les petites coses del dia a dia. Gràcies.
No es un caprici ni casualitat el fet que hagi llegit aquests articles que fa referència al sherpa Tenzing. Els havia de llegir per recordar-me lo afortunat que sóc de tenir els Tenzings que tinc, que m’han ajudat a pujar l’Everest, i que encara m’ajuden per assolir altres cims.
A TOTS MOLTES GRÀCIES.

PEP

5 comentaris:

  1. M'has fet posar els pels de gallina.
    salutacions i gràcies.

    ResponElimina
  2. Notar l’empenta dels nostres sherpas mentre fem de sherpas d’altres és una experiència que ens ajuda a avançar i a superar les dificultats.

    Moltes gràcies!!

    Una abraçada!

    Jordi

    ResponElimina
  3. Qué bello Pep!
    Muchas veces vivimos un ritmo de vida en el cual das todo por hecho y no hay tiempo para pensar y detenernos en esas cosas que parecen pequeñas pero que son tan importantes.
    Una conversación que te reconforta, unas sonrisas de tus hijos, una llamada, las miradas de cariño de tus amigos,la familia que nos quiere de forma incondicional...
    Tanto que hay que agradecer a la vida!

    Me encantó tu post!
    Un beso desde tarragona

    ResponElimina
  4. Joan:

    No t'has equivocat, els pels de la pell de gallina.

    Gràcies

    Jordi:

    Sàvies paraules, fer de sherpas també ens ajuda.

    Gràcies

    Carolina:

    Que razón tienes al decir que damos poca importancia a esas pequeñas cosas del día a día. Reflexionaré al respecto.

    Gracias

    ResponElimina