dijous, 24 de juliol de 2008

SI MARXESSIS


Saps, estimat,
voldria que si marxessis...
el temps entre nosaltres
no poguessis oblidar.

Que recordis per uns instants
d'aquesta història els successos,
el caminar amb els seus riscos;
i el que jo et vaig saber estimar.

Que no oblidis per mi,
un moment, un suspir...
i sigui lent el seu gemec,
i aquest calmi el meu patir.

Que per les nits, recordis,
les entregues... les passions,
dels dies.. il.lussions
que vam viure tu i jo.

Saps estimat,
que voldria si marxessis....
que mai oblidis,
a qui un dia et va estimar tant.

Anònim (una bruixa bona)

Tots els meus sentits a flor de pell desprès de llegir aquesta poesia, llegeixo i la vista en gaudeix. Desprèn musicalitat, que és fa resò l'oïda. L'olor de sentiments profunds. El gust de les coses ben fetes y l'imaginació de tocar.

Gràcies amiga meva, és un regal. Però saps que m'has de regalar més d'un. Hauré de pensar en pagar-te drets d'autor.

Una forta abraçada:

PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada