A LA MERDA!!!

PRIMERA PART - ENCANTAMENT -

Com qualsevol altre dia vaig sortir de casa a una bona hora. Ni molt tard, ni molt aviat. Una hora en la qual, el sol fa una de les funcions per les quals va ser inventat; Escalfar.

La meva bici, la meva motxilla i la meva novia, la pilota de bàsquet.

En cap moment pensava en el que el destí em tenia preparat.

Vaig arribar a la pista. No hi havia ningú, com sempre. Quan entreno, entreno sol, no hi ha ningú. Estic acostumant-me a aquesta soledat.

Començo a fer els meus exercicis d'escalfament, tot pensant en les parts del meu cos que més atenció necessita. Bàsicament genolls i turmells.

Ara ja estic preparat per a “maxacar-me” davant d’un cercle de ferro sostingut per un pal a una alçada de 3,05 m.

No em vaig adonar fins al cap de mitja hora. Notava que algú em mirava, era una sensació. Vaig començar a perdre l’atenció en el que feia i a tenir més consciència del que pasava al meu voltant, fins que, vaig veure a un home amb vestit elegant al costat d’un arbre.

L’home s’apropà. Era alt, diria que aproximadament 1,95 m, vestit impecable, que a més li feia una esquena immensa. Mandíbula quadrada i caminar segur. Semblava que tenia uns 50 anys, però era d’aquelles persones que la vida no la maltractat gaire malament i podria ser que fins i tot arribes als 60, encara que no ho semblés. Em mirava fixament mentre s’apropava i somreia.

- Bon dia – digué.
- Bon dia – Vaig dir, sense deixar de fer el que estava fent.
- Veig que t’agrada molt el que fas.
- Si – No volia donar-li gaire corda.
- Jugues en algun equip?
- No – Semblava que ell si tenia ganes de corda.
- T’he observat i ets molt bo. Sembla que tens moltes qualitats. Es una llàstima que no juguis en cap equip.
- Be, m’agrada – vaig dir – m’entreno molt.
- Em presentaré, sóc entrenador d’un equip de primera i no es el primer cop que t’observo, visc molt a prop. M’agradaria portar-te al meu equip i que provessis. Em falta una peça i crec que tu ets l’home ideal. Tens les qualitats individuals necessàries i faltaria saber com t’integres en el grup. Què et sembla?
- No ho se – Evidentment la idea em va emocionar i afalagar.

Després d’una estona xerrant em va convèncer i vaig accedir a provar...
-----------------------------------------------------------------------

SEGONA PART - DECENSÍS -

Ja porto un mes a l’equip, la gent és increïble. M’entreno cada dia al pavelló, tant els dies d’entrenament, com els dies que no hi ha, a més pels matins, vaig com cada dia a les pistes de sempre. Estic molt il·lusionat, amb aquesta nova etapa de la meva vida. Encara no he entrat en les convocatòries, però haig de ser pacient.

Després de dos mesos vaig a parlar amb l’entrenador, perquè tenia moltes expectatives, i no es compleixen els meus somnis. M’entreno més que ningú, però l’oportunitat no arriba.

Aquell dia em vaig enfonsar, em vaig enfonsar un altre cop. Com pot ser que hagi tornat a ensopegar amb la meteixa pedra?

Pensava que aquest cop seria diferent, però la història de la meva vida es torna a repetir. Sóc un il·lús!!!

- Ho sento – va dir – Ja se que t’ho havia de dir abans, però es que no ha arribat el moment, a més ha d’arribar un nou jugador...
- Joder !!!!
- No et preocupis tens molt per demostrar al mon, tens qualitat, ets fantàstic amb el grup, amb l’entrenador, etc. A més com a persona...ets una gran persona. Potser en algun altre equip...Jo et puc donar referències.

No el vaig deixar acabar, no vaig dir res, vaig agafar les coses per marxar. L’entrenador em va aturar per parlar, però...

- Tranquil entrenador, ho entenc, sempre ho entenc tot. Estic be.

Vaig aixecar la ma lleument per acomiadar-me dels (fins aquells moments) companys.

Quan estava a la dutxa de casa vaig fer un crit sord, no volia que ningú em sentís.

- A LA MERDA, N’ESTIC FINS ELS COLLONS!!!!
Aquell entrenador em va dir el mateix que els altres, tampoc em va enganyar, potser si que em vaig il.lusionar, però no em va enganyar. Deia que tenia qualitats, que era bona persona, treballador, amb dedicació, que esperava que estés molt de temps en l’equip, etc. “A LA MERDA”.

Cada cop més penso que em quedaré sense equip.

De tant en tant, vindrà algú a les pistes i jugarem. Però serà un dia un, i un altre dia un altre.
Fins que un dia deixi de jugar.

Aleshores...No ho se!!! Provaré amb la petanca.


PEP