I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
Potser algú ho troba "hortera"(menys que el chiqui, chuqui), SEGUR QUE SI!!!!
Jo ho trobo, senzillament, de l'època que la vaig escoltar per primer cop, de ballaro a la "disco", de dir-li aquestes "cursilades" a una tia, de portar el cabell llarg, els texans apretadets, marcant paquet i samarretes estretes.
La sort de penjar aquests video, es que a qui li agradi pot apretar el play i a qui no li agradi que no l'apreti (i punto pelota).
Penjaré alguna "joieta" més. Tu ja m'entens, oi?
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada