dimarts, 16 de març del 2010

El desitg




Tanca els ulls,
deixat anar,
no pensis en res, deixa que els pesaments arrivin a tu.
No els provoquis.

Estic darrera teu.
Sents la meva respiració?
Segueix amb els ulls tancats.
Sents com m'apropo?
Molt bé...et parlo a l'orella, et dic amb veu baixa...

"- Et desitjo."

Ho notes?
apujes la barbeta amb els ulls tancats,
signe d'aprobació del que estic fent.
Això fa entreveure el teu coll i, a mi em dona l'oportunitat d'apropar els llavis.
Acarono el coll amb els llavis amb suavitat.

No pots fer més que suspirar.

Relaxa els braços, no facis res. Deixa'm a mi.

Ara són les meves mans que s'apropen al teu cos. T'acarona amb la punta dels dits. Suaument, sense oblidar-me de res. Les meves mans expertes en l'art de treure la roba fa que aquesta llisqui, cap a terra sense cap tipus de fre. Només faig un lleu toc i la força de la gravetat fa la resta.

Ja està, res de roba. Ara apropo el meu cos més i més, en estat de fusió de dos cosos.

Jo faig i tu deixes fer.

T'abraço amb delicadesa i els petons que vaig començar a fer a l'alçada del coll començen a rodolar més avall, sense deixar escapar ni un milímetre del teu cos.

A mida que vaig petonejant, vaig asaborint la fragància del teu cos nu.

Estem totalment entregats, ens hem oblidat per complert de qui som. De qui ets tu, de qui sóc jo, del que representem, però ara...que més dona?


PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada