dissabte, 25 de maig de 2013

Vull estar am tu


He tornat a fer-ho...
He tornat a somiar, he tornat a imaginar...
He tornat...

T'he vist amb l'àngel dibuixat a la teva cara, he tocat els teus cabells, llargs, suaus...tanques els ulls mentre els meus dits s'enreden en els teus cabells.
Em mires amb tendresa, com sempre. Una mirada clara, neta, transparent, sense mentides, veig en els teus ulls el desig, la sinceritat.
Passes els teus braços pel meu coll i recolzes el cap sobre la meva espatlla, tenim una sensació de plenitud, de ser un només. Amb aquest acte tant i tant senzill em fas saber molt.
Entrellacem els nostres cossos nus. Quina sensació!!! No calen paraules.
I ara calento les meves mans amb aquell oli, per escalfar la teva esquena, amb suaus passades, fregues de plaer que, amb els teus gemecs, entenc agradables...Ara tu, ara jo.
El joc s'allarga durant la nit, fins que acaba en un èxtasi de plaer...tornem a entrellaçar-nos per dormir.

Però tot té un final, tot té la realitat.
El final és el so del despertador...
La realitat és que no hi ets

Em fas pensar, potser si que la realitat és millor que la imaginació, potser ja no calen tantes palles mentals...però no hi puc fer res, el Josep és persona, el Josep és humà, el Josep imagina, el Josep riu, el Josep s'emociona..

El Josep...somia.



Josep


8 comentaris:

  1. El Josep s'emociona, somia i...és real.

    Petons mil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Rachel sóc REAL!!!
      A veure quan et ve la inspiració, fa temps que no llegeixo res teu, i això no pot ser, recorda que un dia t'ho vaig dir..els teus escrits també m'inspiren ;-)

      mil i un petons

      Josep

      Elimina
  2. Potser ella també somia, potser ella també veu la teva cara en els sons mes profunds...segurament encara recorda la teva olor...segurament no gosa a dir tho...Sempre és millor la realitat! però tu et deixes atrapar per somnis i deixes passar la realitat, la veritable felicitat, el viure els moments...

    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si "Anna"

      Se que em deixo atrapar pels meus somnis...meus
      Per la meva imaginació...meva
      Però sóc conscient de la realitat i, ja et dic jo que la visc i, com que la visc, em deixo atrapar pels meus somnis i per la meva imaginació.
      Són els meus moments, el meu "món paral·lel", com el de molts blocaires. Un món paral·lel que no vull renunciar...ja ho vaig fer i, a poc que pugui, no tornaré a renunciar.

      Molts petons "Anna"

      Josep

      Elimina
  3. Continua somiant i compartint. Quan en somnis deixem fluir emocions i sensacions que el cor només s'atreveix a alliberar quan la nostra conciència està descansant, despertem amb un dolç "sabor de boca".

    Sense "món paral.lel" no hi hauria "pensaments en veu alta".

    Molts ganxets petons

    Moni

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Moni, ho has captat perfectament, un "gallifante" per a tu...
    I, si us plau, segueix tenint "pensaments en veu alta"

    Petons vilanovins

    Josep

    ResponElimina
  5. Que guai Pep!!! Què seria de nosaltres sense somnis??? Res tindria sentit... Que ningú ens robi els somnis, són el nostre petit tresor!

    ResponElimina