dimarts, 14 de maig de 2013

Dolor


Feia molt de fred, era novembre.
Ja era tard quan sortia de l'oficina, cap a quarts de set d'un divendres, d'un maleit divendres de novembre.
Després de fer el gest que sempre faig per obrir la porta, vaig entrar, però les sensacions d'aquell dia eren diferents. La porta es tancà d'un cop darrera meu. Vaig quedar-me sol, totalment sol, ja podia mirar per tot el pis...eren 118 m2 de silenci, de foscor.
Vaig canviar-me per anar a còrrer, necessitava anar-hi...va ser una hora intensa, no volia tornar, però al final vaig entrar de nou, el mateix gest per obrir la porta, entrar i, d'un cop la porta es tancà darrera meu.

Aquest cop, era més fosc i la soledat més intensa, allà no hi era ni jo.

Aquell moment va ser crucial, vaig caure a terra de genolls, les mans a la cara, vaig arrancar a plorar, a plorar com no ho he fet mai, de genolls em vaig doblegar fins que el front va picar a terra, vaig tancar els punys per colpejar-los contra el terra.

No tenia dolor als punys, era l'ànima la que feia mal...tota una pel·lícula dels últims esdeveniments van passar per davant meu. Això encara em va enfuriar molt més.
El dolor era intens, plorava amb ràbia, colpejava el terra...Vaig cridar molt fort, molt fort...

L'endemà?  l'endemà com sempre.

- Què tal? Com estàs? Com es presenta el cap de setmana?
- Tot bé, tot sobre rodes...com sempre.

Torno a Estopa

...
Todo sigue igual que ayer,
las mismas caras de siempre.
El mismo llanto que me hizo llorar tanto tiempo.
El mismo tiempo que perder.
Parece una eternidad nunca acabo esta botella
porque sigue estando el fondo cada vez más lejos,
...



PEP



2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Es quelcom que tenia escrit fa uns anys i, que ara l'he penjat.
      Gràcies per passar-te per aquí

      Una abraçada company

      Josep

      Elimina