dimecres, 1 de maig de 2013

Atura't, respira...endavant


Atura't, respira...endavant

Aquest olor a mar,
olor salat, humit,
passejar amb els peus nus
per damunt la sorra, escriure en ella.
Fins i tot la brisa que corre és diferent,
acaronant-me la cara.

Recordar quan anava amb els pares a jugar,
El primer petó adolescent a una noia, vora la sorra
Una primera declaració d'amor.
Tantes revetlles de Sant Joan.
Nits de festa major, amb el ball de les set hores.
Banyar-se al vespre sota la llum de la lluna.
Nits de xiringuitos, amb una copa de més...

Records inoblidables a la meva platja.

Aquesta tarda he tornat, estava ple...
M'he descalçat per passejar per la sorra freda. Peus a l'aigua.
Pujar a l'espigó amb actitud adolescent, endinsant-me ben endins
Mar a un costat i l'altra, tanco els ulls per escoltar les onades.

Sensació de pau, tranquil·litat, equilibri

Veig a un nen intentant fer saltar les pedres a l'aigua, saltant les onades, mentre el pare intenta fer volar un estel. M'apropo a ell i li ensenyo uns quants trucs...
Uns aficionats a la pesca, en actitud professional, porten tot el dia i, l'únic que han aconseguit és passar una bona estona entre amics i, una sardinada amb sardines comprades de mercat.
Una parella passejant de la ma. Un xiringuito amb gent prenent i xerrant animadament.

I el millor moment per arribar, quan el sol s'amaga i les emocions salten dins meu, un espectacle increïble. Espectador de més d'una declaració i...

Que bonica que és la platja de Vilanova...Sensació de pau, tranquil·litat, equilibri


Josep

6 comentaris:

  1. Bonics records els que et porta aquesta platja, que avui t'ha tornat a regalar un petit gran moment per recordar, no?

    Pau equilibi traquil·litat...les millors sensacions.

    Petons salats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiii

      Ahir, tot passejant vaig evocar un munt de records i, un munt de sensacions que donen per més d'un post...
      La posta de sol va ser genial,

      Això si, tothom busca els petons dolços, però t'asseguro que no tenen res a envejar als salats.


      Petons de platja

      Josep

      Elimina
  2. Pep, tots pensem que la nostra platja és la millor, i saps per què? Doncs perquè és nostra, perquè allà ens hi hem banyat, hem fet partides de pales interminables, hem gaudit del sol i la companyia, hem plorat i rigut, hem gaudit dels paisatges de posta, de pluja, de núvols amb forma...
    Ja ho tenen això les platges, i els altres racons especials, que ens fan fer un pas enrere i ens recorden, el què som!

    Petons amb olor de mar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Judit

      Fem un pas enrere i evoquem els records, les emocions, els sentiments...per mi una platja i, per altres un lloc diferent.

      Petons amb "sapore di mare"

      Josep

      Elimina
  3. La platja és màgica, enscisadora... ens transporta, ens allunya, ens torna. La nostra ment viatja amb les ones, i ens desperta un conjunt d'emocions que ens fan sentir aquesta pau i equilibri.

    Busca bé, potser trobes una "caracola de mar"!

    Petons

    Moni

    ResponElimina
  4. Gràcies ganxeta per passar-t'hi per aquí de nou...

    No voldria buscar res, d'aquí la pau, tranquil·litat, equilibri...però potser si ensopego, no se si serà una caracola de mar o de muntanya...i si no ensopego, tampoc passa res, per què no he buscat ensopegar-me.

    Petons

    Josep

    ResponElimina