dimecres, 8 de maig de 2013

I, finalment, un...si



La soledat només té un color,
aquest color és fosc, molt fosc...
La negra llum és la que il·lumina.

Només vull el raig clar, 
se que està dins de la meva imaginació,
i no pot volar, cap a ella.

Camino amb una espelma que m'ensenya el camí, 
aquest camí correcte que no vull agafar,
el camí de la raó i no de l'emoció.

Però haig d'aprendre quan està fosc
deixar el temps passar, deixar sentir...
sentir el cor, abans que se'n vagi.

Anàvem caient en el pitjor dels pous...
jo amb els meus errors, i la teva ma em recollí
moments de dubte i, finalment sentint-me fort.

Bevent la teva dolça mel, sense fi...
recollint la teva tendresa dins la meva ànima,
fent amb silenci, el que si sabem fer

Recollits com si fóssim un, enganxats de ma
enganxats de ment, enganxats de cos...
gaudint el moment...

Per mil moments més

I, finalment, un...si!!


Josep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada