dissabte, 8 de juny de 2013

L'espelma...



Com la llum d'una espelma, viva però tremolosa, càlida en la foscor.
Quan està encesa no vol apagar-se, només cinc minuts més.
Quan s'apaga vull encendre-la, cinc minuts més.


Josep

8 comentaris:

  1. Poques paraules i una sensació que reconec. No deixis apagar la flama.

    Petons

    Moni

    ResponElimina
    Respostes
    1. No calen masses paraules...
      Mai s'ha de deixar apagar, sempre que es pugui...
      Sigui un amic, un fill, un pare...el que sigui

      Petons

      Josep

      Elimina
  2. Que no s'apagui...la llum d'una espelma sempre és bona companyia.

    Petons mil!

    ResponElimina
  3. I menys ara, a les portes del solstici d'estiu, de les nits de foc, les espelmetes han de cremar i donar-nos llum!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una nit màgica, oi Judit? Sens dubte, mentre hi ha llum, hi ha vida

      Josep

      Elimina
  4. Que no s'apagui!, dóna calidesa al nostre dia a dia i a les nits d'estiu que s'acosten! :-)

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot calidesa, mantenim-la sempre, sempre encesa, en els nostres cors...

      Superabraçada Audrey!!!

      Elimina