Mà a la butxaca i l'altre...

Però avui he escollit jo, com feia abans, encara que fos anar-hi sol...he escollit la pel·lícula...
I així he anat, amb la mà a la butxaca i l'altre...

El títol? tan se val, de què anava? tampoc cal

En totes les pel·lícules trobo un aprenentatge i aquesta no ha estat diferent.
En un moment una noia li diu a la seva germana: "Echo de menos a papá..." i va ser el meu moment paer a la reflexió.

El pare va morir i ella el trobava a faltar...per què?

Trobo a faltar els bons moments que vàrem passar i ja no hi ets.
Trobo a faltar tot el que no vam fer i que teniem ganes de fer.
Trobo a faltar el riure per res.
Trobo a faltar tot el que vam fer i ara penso que va ser poc.
Trobo a faltar el caure i m'aixecaves.
Trobo a faltar quan queies i t'ajudava.

Aquests són els trens que passen un sol cop i no tornen a passar, o l'agafes o marxa.
I alguns cops torna a passar i és el moment de jugar-te-la. Això se'n diu, segona oportunitat.

Si que és veritat que trobo a faltar moltes coses, trens que ja no tornen a passar, com vosaltres que ja no tornareu més però que el vostre record encara m'omplen de joia el cor.
I com deies, ara des del cel: "tot sortirà bé, bé, bé, molt bé",
però ara...amb una mà a la butxaca i l'altre...

I trens que potser si que tornen a passar per donar una segona oportunitat, potser són trens d'un altre color, potser més grans o més petits. Esperaré a l'andana a que passin.
però ara...amb una mà a la butxaca i l'altre...

PEP

PD; Tothom té el dret d'equivocar-se i aprendre. Però tothom hauria de tenir el dret de la segona oportunitat, en qualsevol de les formes.
Però ara...amb una mà a la butxaca i l'altre...