Contacte

No ho vaig entendre però era un senyal...si.

De sobte un cop. Estava d'esquena i vaig notar una petita punxada a la cama i un perdó. 

Després d'aquella dolça veu la punxada va passar a segon pla.

Vaig girar-me i només hi eres tu i els teus ulls clavats en els meus. Estàvem rodejats de gent, però vaig sentir el mal d'estómac que se sent quan alguna cosa especial està passant.

Dins meu va sortir l'adolescent que un cop vaig ser. La timidesa va florir, les paraules van amagar-se dins d'una capsa i es varen quedar tancades, el meu cos va tremolar sense saber que fer, petrificat.

El cor bategava sense parar.

- Me parece que vamos a estar unas horas juntos, espero que no te importe -va dir ella-

- no, no...claro, son tres horas de viaje -vaig dir jo

Merda!!! Vaig comportar-me com un estúpid.

Després d'aquella apoteòsica frase la ment es va quedar en blanc sense reacció. M'hagués anat bé algun curset de "como comportarse cuando sientes cosquillas en la barriga"...

Suposo que no se com reaccionar en moments com aquests.

Respira a fons Josep!!! Agafa aire i deixa'l anar poc a poc. Tens tres hores per articular alguna paraula, per ser graciós, llest, amable, interessant...no se com fer-ho!!!

Però ja a passat una hora i res de res. Miro al voltant a veure si trobo alguna situació que m'ajudi a trobar la paraula justa per trencar el gel.

- hace calor, verdad?

- si

Quin pasada, sóc un geni de la intel·ligència emocional, una bèstia del "savoir faire"...

M'odio!!! Quina pena.

Aleshores va venir-me al cap una frase que vaig llegir no se a on;

"Todo lo que está sucediendo en este momento es producto de las decisiones que tomamos en el pasado."

I em pregunto...què he fet en el meu pasat per no saber dominar aquestes situacions? En quin moment del meu pasat vaig prendre la desicio equivocada?

Recordo amb nostàlgia moltes altres situacions en les quals m'he comportat igual o pitjor. I això té el seu moment en el que un cop al cap hauria estat sublim. Segur!!!

Ja ha passat hora i mitja.

Només puc fer una cosa. La miro i...

- Puedo darte conversación? Me aburro

- jajajaja, claro.

Un altre cosa no, però graciós...una estona. Resulta que vaig trobar la frase idal per trencar el gel.

En aquell moment un altre frase bèstia va venir-me al cap;

"Un hilo rojo invisible conecta a aquellos que están destinados a encontrarse, sin importar tiempo, lugar o circunstancias. El hilo se puede estirar o contraer, pero nunca romper."

Potser he connectat un fil? Potser he trobat el destí...? Potser estic en el lloc i el moment idoni?

Probablement no ens veurem més, o si, aleshores sabré que la connexió d'aquell fil era la correcta.

Bufff...potser que deixi en pau la meva ment. Aquesta palla mental a estat de les més desmesurades que he tingut mai.

PEP