dimarts, 29 d’abril de 2008

L’Illa


Vaig veure l’altre dia un amic meu que em va explicar una història que em va fer pensar. El meu amic és, diguem-ne, mariner. En la seva professió s’expliquen moltes històries i llegendes.
Un cop una petit vaixell va arribar a una illa a on hi havia un petit port. Aquest petit port era de pas, ja que estava al ben mig de l’oceà. Era normal que els vaixells que arribaven, s’estaven pocs dies i inclús hores. Agafaven el que calia i tornaven a marxar.

El vaixell va estar algun dia més del conte a l’illa, ja que tenia alguns desperfectes. Aquest vaixell es va fer amic del port de l’illa. Passat un parell de dies el vaixell preguntà a l’illa el perquè de la seva tristesa.

- Perquè estic sola – contestà-
- Com pots dir això? Amb els vaixells que passen per aquí cada dia! Per a ells ets molt important.
- Tens raó, tinc constància. Tots em diuen que important sóc per a ells. Tots em diuen que estic en un bon lloc de pas. Tothom parla de que les meves instal·lacions son del millor que han vist. Inclús que no sabrien que fer sense un port com el que tinc, tan ben cuidat i sempre a punt per a qualsevol imprevist. No puc queixar-me.
- Docs, perquè d’aquesta tristor?
- Dels dies que portes aquí, has vist algun vaixell que vulgues quedar-s’hi?
- No però es que tots son de pas. Però ets important.
- Si estan de pas. Perquè desprès no tornen per quedar-se? Que potser seràs tu el primer que es quedarà a fer-me companyia?
- Jo es que estic de pas...

L’illa sabia que no es quedaria. L’illa ja ho havia viscut tot allò. L’illa sabia que el vaixell no li diria que es quedaria amb ella. Ja sabia quin era el seu destí. LA SOLEDAT.

El meu amic m’ha dit que passen coses molt estranyes en aquesta illa. Diu que si passen més de dos dies que no passa ningú per allà, el cel s’ennegreix i una forta tempesta cau, curiosament, sobre de l’illa (diuen que es la desesperació de l’illa pel sentiment de soledat). Però en quan s’apropa algú, el cel s’obre i surt el sol (diuen que es perquè l’illa es posa contenta).

Només és una llegenda, però podeu preguntar a qualsevol mariner que conegueu. Ells us diran de la certesa d’aquesta llegenda.

PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada