dilluns, 14 d’abril de 2008

En silenci


En silenci...Un dia et vaig veure, i vaig notar quelcom que encara no he pogut oblidar, vaig sentir com es clavava la fletxa.
En silenci...Vaig parlar amb tu, vaig despullar els meus sentiments.En silenci...T’has convertit en la Dulcinea d’aquest humil Quixot, el cavaller que està sempre pendent, vigilant.En silenci...M’agafo a un fil de llum molt fort perquè no vull que s’escapi, tan fort que fins i tot fa mal.En silenci...T’he besat, t’he estimat...Cada dia, cada nit, cada moment.
I he cridat...Per trencar el silenci.I he cridat...Perquè m’escoltis.I he cridat...Perquè ho necessitava.I he cridat...Però només ho he sentit jo.
I, en silenci...seguiré estimant.I, en silenci...estaré amb tu.I, en silenci...no et deixaré sola.I, en silenci...et necessito.I, en silenci...em necessites.


Ara he après a estimar, a esperar, a cridar, a enyorar...sempre en silenci.

Anònim (o no)


PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada