I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dimarts, 19 de juliol del 2011
Nous horitzons
Nous horitzons, nova vida Quants cops ho he pensat... Trencar la vida, tornar a la vida Deixar-ho tot Començar de nou Avui vull tornar a començar. Un indret diferent Un paissatge diferent, Ambient diferent...
Això és exactament el que jo penso i vull...
ResponEliminaDoncs...
ResponEliminaEndavant!!! Encara que sigui difícil, ho se.
PEP