diumenge, 3 de juliol de 2011

Inspiració


Segueixo escrivint, oi?
Segueixo deixant petjades,
Segueixo deixant pistes...
Segueixo parlant encriptat,
Segueixo parlant en veu baixa...

Però he parlat molt clar,
no ho has entès?
Molt a prop en alguns moments,
molt lluny en d’altres.

Però...
M’aferro a una idea...
M’aferro a una sensació...
M’aferro a un moment...
M’aferro a un sentiment...
M’aferro a tu..

I...
Quan et necessito no hi ets i,
No em sents com et crido...
Perquè tens les orelles tapades.

Tal com he dit...
Aniré amb el pit descobert
Aniré a guanyar...
Lluitaré...
Només val la victòria sinó...
Moriré.

Aquest cop seré jo el que mati el fantasma,
Aquest cop no el deixaré viure.


PEP

2 comentaris:

  1. Potser tu si has parlar clar...
    Potser es l'altre que no vol al mateix que tu...
    Potser es que no es el moment...
    Sigui al que sigui, en el moment que s' entra en una lluita interna devant de uns fets, probablement... es per que aquella situacio no ens conve.
    Petons.

    ResponElimina
  2. Parlo de mi, però l'altre sóc jo...
    Curiós, oi?
    El meu jo racional i el meu jo emocional. Molt lluny un de l'altre.
    Si, estan en momennts massa diferents i, d'aqui el patiment.
    Se el final, ja està escrit, no és el primer cop de lluita interna entre emocions i racionalitat.

    Però és massa arriscat que el cor guanyi vers el cervell...

    Gràcies per la visita anònim@

    PEP

    ResponElimina