dilluns, 12 de desembre del 2011

Somiar


Divendres vaig tenir una nit molt dolenta. No és gaire normal, però em va costar molt agafar el son. M'adormia una estona i, un malson em despertava, encara que no recordo aquests petits malsons.
Durant una estona si que vaig dormir i, pel matí vaig recordar vagament un dels somnis que, curiosament, no ha estat un malson. 

Estava a la muntanya. Passejava amb algú al costat, era una dona, no podria dir qui era, però tenia la sensació de que era algú conegut, algú que em donava tranquil·litat, calidesa i bones sensacions.
Feiem una excursió. En un moment donat ens vam aturar, al costat del camí hi havia una flor, una flor que destacava per sobre de les demés per moltes raons.
Vaig preguntar a la meva companya d'excursió...
- Què hi veus?
Se'm va quedar mirant i va contestar-me
- Veig una flor gran, bonica, estilitzada, perfecta, bellíssima.
Aleshores em va donar la flor i em va dir:
- I tu Josep? Què hi veus?
Aleshores vaig tancar els ulls, vaig tocar, vaig olorar, vaig sentir i...
- Té un gran esperit i molt bones emocions, desperta amb mi sensacions increïbles d'amor, de tendresa.

De sobte una veu interior em va dir:
- No et veia i he tancat els ulls i t'he vist.

Després m'he despertat tranquil...BON DIA!!!

PEP

4 comentaris:

  1. pep! feia temps que no mirava el teu blog i bufff!!! deu ni do ... no saps quantes vegades em sento identificada amb tu, amb el que escrius, penses o somies ... segueix somiant coses tan maques ... segueix endreçant calaixos cada cop que et faci falta ... segueix escrivint perque m'encanta llegir-te ... tindre't com amic, com company, es una de les millors coses que tinc ... un petonàs enorme!!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per donar-te un tomb per aquest raconet virtual Eva;
    És un plaer per a mi també amiga meva.

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  3. Somnis... Saps Pep? De vegades els somnis es fan realitat! Així que no deixis de somiar. I tampoc no t'amoïnis en endreçar masses coses, el temps, de vegades, fa la feina per nosaltres!

    ResponElimina
  4. Una visió molt positiva Judith...
    "El temps, a vegades, fa la feina per nosaltres..."
    Potser. algunes de les coses que haig d'endreçar, deixo que s'endrecin soles...

    Gràcies

    Petons

    Josep

    ResponElimina