Durant temps anat de
compres, buscant una samarreta que m'agradés, que fos de la meva mida, del meu
gust, amb colors que m'agradessin, que s'ajustés a mida.
Vaig comprar-ne
vàries però sempre tenien un defecte, així que les deixava.
Però aquell cop,
sense buscar-ho la vaig veure. Justament el que volia, el que necessitava. La
vaig agafar.
Amb aquella
samarreta ho vaig fer tot. Dormia, jugava, anava de viatge, no podia estar-me
sense ella. Com una part de mi se m'enredava i la cuidava i la mimava i la
tocava i...
I un dia qualsevol,
d'una setmana "tonta", d'un mes per oblidar i sense ser conscient, no
vaig tenir cura i sense voler li vaig fer un forat a la samarreta, aquella
samarreta perfecte que tan mimava tenia un forat...li vaig fer jo aquell forat.
I em vaig oblidar
del forat, mentre reclamava la seva cura. I no vaig veure´l. Me la posava i me
la treia, potser menys cops, per això no veia l'estrip. Es feia més gros.
Suposo que el moment
que em vaig adonar d'aquell estrip va ser massa tard.
No vaig saber
cosir-ho, amb la paciència, amb el tacte, amb el fil i l'agulla adequada.
Fins que es va
trencar del tot...i ara no vull cap més.
PEP
Sempre sap greu. Però també l'oblidaràs. Mica en mica probablement vegis que necessites una nova samarreta, i potser et costarà, en tornaràs a veure moltes que no t'escauen, però quan menys t'ho esperis... pam!
ResponEliminaGràcies per les teves paraules Xexu.
EliminaDe moment aniré amb camisa, jejeje