dissabte, 27 de juny de 2015

Simfonia agredolça


Continu amunt i avall, com una muntanya russa.
Emocions fortes, caigudes, t'aixeques i et tornen a donar ben fort...
Tens qui et xiuxiueja, darrera l'orella, qui et gira l'esquena, qui et decep, qui et crida i qui no para de demanar-te. No compensa, qui desconfia, qui no pregunta, però si qui jutja i és gratuït, totalment gratuït.
Cansa, cansa molt...

Una simfonia agredolça

Vull qui confia, vull qui no jutja, vull parlar i que parlin...
Vull caure, i m'aixecaré...

però vull que hi hagi una ma,
una ma i darrera uns ulls,
uns ulls i darrera una ànima,
una ànima neta i darrera...
darrera una persona.


PEP



2 comentaris:

  1. Els camins mai són iguals als anteriors, planers, costeruts, amb entrebancs...no t'aturis! i quan menys cerquis ,aquesta mà t'estrenyarà amb sinceritat.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Audrey!!!
      Sempre endavant!!! Malgrat tot

      Abraçada!!!

      Elimina