diumenge, 30 de setembre del 2007

Resposta a un amic


Hola:

M’ha fet molta il·lusió la carta que m’has escrit. Feia molt de temps que no sabia de tu. Bé aquest cop he intentat no fallar-te, i et responc. Ja se que en el passat et vaig fallar en alguna ocasió, però tu sempre has estat al meu costat; Tu no m’has fallat mai. Suposo que et vas acabant afartant de mi, i per això el teu distanciament.

Sembla ser que tenim en comú la monotonia de les nostres vides. Les rutines del treball i de la casa.

Des de que ens varem deixa de veure, la meva vida a estat com la de qualsevol altre persona d’avui en dia. Acabes la “mili”, et busques una feina (deixo de banda els estudis), et compres el teu primer cotxe, tens novia, et compres un pis, et cases, tens fills i desprès acabes divorciant-te.

Ara torno a començar de nou la meva vida. Es difícil d’explicar moltes de les coses que em passen pel cap, de nous sentiments, d’inseguretats a on abans hi havia seguretat, d’incògnites a on abans hi havia solucions; De cop hi ha silenci, a on abans hi havia sorolls. Miro el futur d’un altre manera totalment diferent, abans era una autopista a on anava a bona velocitat i veia el final. Suposo que ara estic a la mateixa autopista i haig d’agafar una de les sortides, però hi ha molta boira, Es difícil de veure, però se que està i vull estar preparat per agafar aquesta sortida sense estavellar-me. No se si me’n sortiré. De totes maneres tinc sort perquè no estic sol.
El gran llibre de la vida, sempre t’ensenya, sempre aprens coses noves, encara que de tant en tant, has de tenir un bon cop per aprendre la lliçó.

No t’ho he dit però gràcies per buscar-me, significa molt per a mi. A vegades penso que ens hem d’arriscar i seguir les nostres intuïcions, i es el que tu has fet. Et preguntes si ens hauríem de tornar a veure. La resposta es SI. Ho dic de tot cor, ja se que no som els joves que érem abans i que potser no toca fer o repetir les mateixes tonteries que varem fer en el passat. Potser no les mateixes, però si d’unes altres.

Jo també tinc aquell formigueig a l’estómac. ¿Tindrem una relació tant intensa com en el passat?. Perquè no?. Be ens ho varem passar bé?.

COM A MÍNIM NO VAM FER MAL A NINGÚ, NOMÉS A NOSALTRES

Espero tornar-te a veure

Josep

PEP

4 comentaris:

  1. Hola Josep, bonica carta la que li escrius al Pep.. De ben segur que podreu recuperar la vostra amistat, perquè un cop ha nascut ja hi és per sempre, només cal revifar-la i cuidar-la.. Ara, bé, et demano que la conservis, que no torneu a distanciar-vos, perquè coneixo personalment al Pep i t'asseguro que és una persona que val moooolt!! Ho saps oi?
    M'alegro d'aquest retrobament, d'aquest recuperar el vostre espai junts.. i, com dius, podreu tornar a fer un projecte de vida junts, diferent al de fa uns anys però igual de vàlid.. I no tingueu por! Després de tancar una porta s'obra una altra! Sempre! I sé que ho aconseguireu!! Hi confio cegament!

    Us estima,

    Anna (una admiradora)

    ResponElimina
  2. Hola Josep, una bonica carta plena de llum i esperança...
    M'alegra aquest gest d'apropament que heu tingut tant tu com el Pep, estic segura que l'amistat que us uneix ha tornat a cobrar força des del moment en que heu decidit buscar-vos.. tan sols heu de deixar fluir i veureu com el que hi ha entre vosaltres ressorgeix amb la mateixa intensitat que fa una anys!! Amb un projecte vital diferent, sí, però igual de vàlid!!
    I no tingueu por!! perquè sempre es tanca una porta i s'obren d'altres amb noves i interessants possibilitats per descobrir...!!
    Això si, Josep, et demanaria que ara que us heu retrobat, conserveu aquesta bonica amistat... perquè qui millor amic que un mateix amb si mateix...

    Us estima

    Anna (una admiradora)

    ResponElimina
  3. Gràcies Anna per les teves paraules.
    Llàstima que aquest sigui un amic imaginari, potser fruit de les meves necessitats que d'un altre cosa.
    En la primera carta vaig fer una mirada cap el meu interior (tal i com tu mateixa comentaves), ara soposo que tinc altres fantasies o necesitats.

    Moltes gràcies

    PEP

    ResponElimina
  4. Hola Josep, precisament en aquesta mirada cap al teu interior que comentes podràs trobar al teu "amic imaginari", el millor amic que podràs trobar mai, aquell que sempre estarà allà quan el necessitis, aquell que no et jutjarà, aquell que no et fallarà MAI!! Només l'has d'escoltar atentament...

    ResponElimina